Resultats de la cerca

L’exaltació romàntica i patriòtica del seu poble és el tema de la seva obra Entre la poesia cal esmentar Prjaporec i gusla ‘La bandera i els gusli’, 1876, Polja i gori ‘Els camps i els boscs’, 1884 i Skitniški pesni ‘Cançons d’un rodamon’, 1899 De les novelles és destacable Pod igoto ‘Sota el jou’, 1889-90 És un representant del realisme crític búlgar

Format amb DMazza, viatjà a Venècia 1614 i a Roma, on copià obres de Ticià Accademia Carrara, Bèrgam El 1614 s’installà definitivament a Venècia, on desplegà una àmplia activitat Noces de Canà , 1622, Scuola di San Marco Circumcisió , 1629, Museo de Treviso, que significà el recobrament de les tradicions locals, en particular l’exaltació del color, bandejat aleshores pel manierisme de Tintoretto i els seus seguidors

Seguidor dels corrents d’avantguarda fou un dels iniciadors de la revista Skamander , la seva poesia va des d’una gran exaltació lírica fins a actituds més meditatives i filosòfiques Cal destacar els reculls Wiosna i wino ‘Primavera i vi’, 1919, Laur Olimpijski ‘Llorer olímpic’, 1927, Pamiętnik miłości ‘Memorial d’amor’, 1925, Rozmowa z puszczą ‘Conversa amb el bosc’, 1929 i Róża wiatrów ‘La rosa dels vents’, 1942

Escrita al nord d’Aquitània a la fi del s XII, és la transposició d’una llegenda èpica anglonormanda, Beuve de Hanstone Beuve confia el seu fill Beton al joglar Daurel i és mort pel comte Gui Beton, quan és gran, venja el seu pare amb l’ajut de Daurel Hi són importants els elements novellescs i realistes Té un caràcter arcaic màgia i crueltat i, paradoxalment, implica una certa innovació social exaltació del plebeu

Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als Estats Generals 1788 Membre del tribunal de cassació i després diputat a la Convenció, de la qual esdevingué president 1792, evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del Comitè de Salvació Pública No abandonà Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat el 1795 Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques

Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte

Deixeble d’Arminius i de FGomar a Leiden, fou el primer rector de la Universitat d’Utrecht 1636 D’estil escolàstic, publicà Selectae disputationes theologicae 1648 i Politica eclesiastica 1663-76, on es manifestà dins la més pura ortodòxia calvinista en l’exaltació de l’Església, refusant les doctrines d' Erastus i de JCocceius Combaté l' arminianisme i polemitzà amb RDescartes i JLabadie Impulsà la creació del Seminarium Indicum 1612 per a les missions estrangeres

Es formà a l’estranger, i fou un dels fundadors del grup literari Kuznica ‘La forja’ El tema central de la seva obra és l’exaltació de les fàbriques, de la lluita de classes i dels treballadors, i tendeix a l’hiperbolisme de Majakovskij Mona Lisa 1918, Zavod vesennij ‘Fàbrica primaveral’, 1919, Železnyje cvety ‘Flors de ferro’, 1919, Elektrifikacija ‘Electrificació’, 1922, Černaja pena ‘Escuma negra’, 1921 i K sorevnovaniju ‘A l’emulació’, 1930

Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965

Doctorat per una universitat italiana, possiblement Bolonya o Pavia, passà després a la d’Avinyó Havent tornat a Lió, fomentà activament la vida intellectual i social de la ciutat Entre les seves obres més notables cal remarcar Delie, objet de plus haute vertu 1544, que recull els seus amors amb la poetessa Pernette du Guillet, l’ègloga La saulsaye 1547, sobre la vida solitària, i el darrer poema, Microcosme 1562, exaltació de l’home i el progrés