Resultats de la cerca

El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch

Establerta a Anglaterra, es casà amb Richard Aldington 1913 i s’incorporà al grup imaginista presidit per Ezra Pound El seu afany de concisió expressiva —que la impulsà a signar habitualment amb les inicials HD — es manifesta en llibres com Sea Garden 1916 i Red Roses for Bronze 1929 Es divorcià 1937, i fixà la seva residència a Suïssa, on escriví The Walls Do not Fall 1944 i Tribute to Angels 1945

Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos

Ha conreat el teatre i la narrativa en una modalitat propera al costumisme A partir de Mariaagélas 1975 i sobretot quan començà a publicar les seves novelles a França, com La Sagouïne 1976 i Les Cordes-de-Bois 1977, es féu conèixer fora del seu país, especialment per la força expressiva i la vivesa dels seu francès canadenc Es consagrà definitivament amb Pélagie-la-Charrette 1979, premi Goncourt, La gribouille 1982 i Crache à pic 1984

Sovint s’havia parlat de dos compositors amb el mateix nom, però recentment s’ha demostrat que es tracta de la mateixa persona Escriví molta música religiosa, entre la qual destaca un cicle complet de lamentacions També se n’ha conservat un magníficat, un motet, un himne i algunes altres composicions litúrgiques El seu estil evolucionà des de la rigidesa de les formes gòtiques del nord fins a una música molt més simple i expressiva pròpia del Renaixement italià

Després d’una formació acadèmica a Berlín i a Munic, amplià els seus coneixements amb W Fortner i R Leibowitz És autor dels ballets Kontraste 1953 i Giostra Genovese 1962, de l’òpera Die Soldaten 1958-60, d’una Oda a Eleutèria 1967, per a quintet de jazz , i de Photoptosis 1969, per a gran orquestra La seva música té una gran riquesa tímbrica i força expressiva Representació de Die Soldaten al Festival de Salzburg 2012 © Ruth Waltz / Salzburg Festival

Comença a fer fotografies el 1961, i el 1970 publicà el seu primer llibre Mòdena, una ciutat El seu tema principal ha estat sempre el paisatge, que ha reduït a línies i estructures abstractes en les quals el color i les formes en són la base expressiva La seva obra s’ha publicat en les més prestigioses revistes internacionals i s’ha exhibit en centres com el Museum of Modern Art de Nova York i la National Gallery of Victoria, a Austràlia

Autor de cançons d'expressió castellana, des del 1939 residí a París on estudià guitarra clàssica i participà en algun grup de música vocal L'any 1967 es donà a conèixer a l'Estat espanyol i el 1968 enregistrà el primer disc, ja publicat a l'Estat francès, amb poemes de L de Góngora i F García Lorca La força expressiva de la seva veu i la capacitat de mobilització que palesà el feren un cantant incòmode al règim franquista

Segons Bühler, són la funció expressiva Kundgabe , que informa sobre l’estat anímic del parlant, la funció apellativa Apell , que actua sobre l’atenció de l’oient, i la funció representativa Darstellung , mitjançant la qual hom dóna alguna explicació Jakobson distingeix, a més, la funció fàctica , indicadora d’un manteniment de la comunicació, la funció metalingüística , mitjançant la qual hom parla sobre el codi lingüístic, i, finalment, la funció poètica , en relació amb el missatge comunicat i d’on deriven la interpretació i l’anàlisi literàries

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró