Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
hipotensió arterial
Patologia humana
Disminució de la pressió sanguínia normal de la sang de les artèries.
Hom considera que hi ha hipotensió quan la pressió sistòlica és per davall de 100 mm Hg, i de 60 mm Hg la diastòlica Pot provocar fatiga, mareigs, fred a les extremitats, trastorns de consciència, etc
os maxil·lar inferior
Anatomia animal
Os pla i desparió, central i simètric, mòbil, en forma de ferradura, situat a la part anterior i inferior de la cara.
És format per un cos de dues cares, dos cantells i dues extremitats o branques S'articula amb els dos temporals i fa contacte amb el maxillar superior És anomenat també mandíbula inferior o simplement mandíbula
Maurice Raynaud
Metge francès.
Fou professor a París Experimentà sobre les transfusions de sang, estudià la circulació de les extremitats i descriví la malaltia que duu el seu nom Publicà De l’asphyxie locale et de la gangrène symétrique des extrémités
nuralagus
Paleontologia
Gènere de lagomorfs de grans dimensions que visqué durant el Miocè superior (Messinià) i el Pliocè a punta Nati Es cala Pous, Ciutadella (Menorca).
Aquest conill gegant de gairebé un metre de llargada i 14 kg de pes es diferencia d’altres lepòrids continentals per presentar un crani, ampulles timpàniques i òrbites oculars relativament més petits, i extremitats un 25% més curtes
òmfal
Història
A l’antiga Grècia, terme (del grec omfalós, ‘llombrígol’) emprat per a indicar el centre d’una cosa (d’un escut, d’una entitat geogràfica, etc).
Era famós l' òmfal de la terra , a Delfos, on una gran pedra conservada a l’ingrés del temple d’Apollo marcava el punt de trobament de les dues àguiles enviades per Zeus des de les extremitats oposades de la terra
raça balear
Ramaderia
Raça porcina de perfil lleugerament còncau, cap voluminós, musell desenvolupat i orelles amples, caigudes i molt curtes.
El cos és ample, ple i bastant llarg, i les extremitats fortes, com correspon a animals no estabulats La pell i el pèl són de color negre Hom la pot considerar com una de les millors races de la Mediterrània
acròbata

Acròbata
Elias Neideck (CC BY-SA 3.0)
Zoologia
Petit marsupial de la família dels falangèrids que té a cada costat del cos una membrana que uneix els membres anterior i posterior.
Aquesta membrana, desplegada estenent les extremitats, li serveix per a desplaçar-se d’un arbre a un altre planant Es nodreix d’insectes i de nèctar de les flors Viu a Austràlia, i el nom prové de la seva gran agilitat
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
Kenneth Armitage
Escultura
Escultor anglès.
La seva obra ignora l’existència de la figuració realista, però la presència humana hi és constant, generalment a base de grups, amb la plasmació esquemàtica de les extremitats, que sorgeixen d’un pla acuradament treballat que facilita la intuïció del volum
tetània
Patologia humana
Afecció caracteritzada per l’exaltació permanent de l’excitabilitat mecànica i elèctrica dels nervis perifèrics, que es manifesta per un estat espasmòdic singular (accessos aguts) o per certs fenòmens interparoxismals que tradueixen una excitabilitat latent anòmala espasmòfila dels nervis motors i sensitius.
És deguda a situacions que comporten un augment del pH o una disminució de la concentració de calci extracellular, com l’alcalosi, l’hipoparatiroïdisme, la deficiència de vitamina D i la hiperventilació Es caracteritza per l’espasme tònic, dolorós i simètric de les extremitats