Resultats de la cerca

Estudià psiquiatria a la Universitat del Caire Directora d’Educació de la Salut dins el Ministeri de Sanitat egipci, fou destituïda el 1971 Fou censurada i empresonada 1980-82 per la seva crítica a la situació de la dona al mon àrab, tema central de la seva obra novellística The Hidden Face of Eve , 1980 Woman at Point Zero , 1983 A Daughter of Isis The Autobiography of Nawal El Saadawi ,1999, etc, i de diversos estudis És autora també de les novelles  The Novel 2004 i Zeina, Novel 2009, dels llibres de memòries  Memoirs from the Women’s Prison  1984,  My Travels Around the…

De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco Nacionalitzat nord-americà 1943, el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico Després d’un any a l’exèrcit…

Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del…

Format com a ballarí i coreògraf, debutà el 1939 a Broadway, on el 1941 conegué Gene Kelly , amb el qual inicià una collaboració que donà com a resultat els clàssics de la comèdia musical de Hollywood On the Town 1949, Singing in the Rain 1952 i It’s Always Fair Weather 1955 En el mateix gènere dirigí Seven Brides for Seven Brothers 1954, Funny Face 1957, amb Fred Astaire i Audrey Hepburn, The Pajama Games 1957 i Damn Yankees 1958 Posteriorment deixà de banda el musical i dirigí els drames i comèdies romàntiques Indiscreet  1958, The Grass is Greener 1960, Two for the Road 1966,…

Estudià literatura anglesa i teatre a la Universitat de Bristol A la dècada dels anys noranta es convertí en un dels dramaturgs britànics d’èxit més controvertits, i fou catalogat pel crític Aleks Sierz com un dels tres principals representants juntament amb Sarah Kane i Anthony Neilson del que Sierz anomenà teatre in-yer-face , que als anys noranta es caracteritzà per produir obres amb representacions explícites de la violència i el sexe La seva producció se centra en personatges contemporanis a l’autor, amb temàtiques socials i polítiques d’actualitat, com ara la diversitat…

Les seves intervencions a la televisió, com al telefilm The Boy in the Plastic Bubble 1976, el convertiren en un actor molt popular en aquest mitjà de comunicació La fama li arribà arran de protagonitzar dues pellícules musicals Saturday Night Fever 1977, de John Badhan, i Grease 1978, de Randal Kleiser Els seus posteriors treballs no tingueren gaire èxit Urban Cowboy 1981, Two of a Kind 1983 o Perfect 1985 A partir de la comèdia Look Who’s Talking 1989, que ha tingut algunes continuacions, recuperà la popularitat amb els films  Pulp Fiction 1994, Phenomenon 1996, Face Off 1997,…

Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…

Des de molt jove volgué ésser escriptora, però hi renuncià en casar-se El seu marit, afectat de greus trastorns, fou internat en un centre psiquiàtric en retornar de la Segona Guerra Mundial, i ella es féu càrrec tota sola de les seves dues filles Fins a la jubilació 1979 treballà en la sanitat pública A quaranta-dos anys publicà Cover Her Face 1962, la seva primera novella de misteri, gènere en el qual s’especialitzà Els seus coneixements forenses li foren de gran utilitat en la seva obra, que mostra un acusat realisme, i atenció al detall i a la lògica A partir de Innocent…

Passà una infantesa i una adolescència amb malalties constants El 1956 es traslladà amb els seus pares a Nova Zelanda, on el seu pare, un reconegut físic britànic, fou designat rector de la Universitat de Canterbury El 1954, amb una amiga íntima seva, planejà i dugué a terme l’assassinat de la mare d’aquesta Condemnada a la pena de presó, el 1959 fou alliberada Regressà al Regne Unit, on treballà en ocupacions diverses dependenta, hostessa d’aviació, infermera, etc, i canvià el seu nom de naixement pel d’Anne Perry, en el qual adoptà el cognom del seu padrastre El 1994 el director Peter…

De molt jove començà a collaborar en diaris i revistes Membre de l’Alianza Liberadora, fou diputat del Partit Comunista 1945-47 Fou empresonat i visqué a l’exili entre el 1947 i el 1955, que retornà al Brasil i abandonà la militància política Les seves primeres novelles, de denúncia social, s’inscriuen dins el “realisme socialista” Entre el 1935 i el 1937 publicà la trilogia Os subterrâneos da Liberdade i O cavaleiro da Esperança , biografia del dirigent comunista LCPrestes Amb Jubiadá 1935 inicià un procés de preocupació estilística i de desplegament de la fantasia que l’acostà a posicions…