Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
taliacis

Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
Bartolomeo Eustachi
Metge i anatomista italià.
Professor d’anatomia a Roma 1555-68 i metge del duc d’Urbino, fou un dels propulsors de l’anatomia comparada Féu descripcions de diferents indrets del cos humà, sobretot de l’orella interna i la faringe trompa d'Eustaqui Escriví De motu capitis 1561, Libellus de renibus 1563, Opuscula anatomica 1564, etc
faringitis
Patologia humana
Inflamació de la faringe, particularment de la seva mucosa.
amígdala faríngia
Anatomia animal
Amígdala situada a la volta de la faringe nasal.
La seva hipertròfia constitueix l’afecció denominada vegetacions adenoides
El que cal saber de la diftèria
Patologia humana
La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa que es caracteritza per un procés inflamatori molt greu a les mucoses de la faringe i la laringe que pot causar l’asfíxia del malalt En alguns països del Tercer Món en què no s’aplica sistemàticament el vaccí antidiftèric en la població infantil, la malaltia continua essent molt greu i comuna
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
paladar
Anatomia animal
Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal.
De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
pirosòmids
Zoologia
Subclasse de tunicats de la classe dels taliacis, que inclou espècies que formen colònies flotadores, de forma oval o cilíndrica i constituïdes exclusivament de blastozooides.
Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior