Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
natura
Filosofia
Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims
Publi Licini Egnaci Gal·liè
Història
Emperador romà (260-268).
Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi
Sext Empíric
Filosofia
Filòsof escèptic i metge empíric, d’origen grec.
Els sis llibres πρὸς μαθηματικούς 'Contra els matemàtics' combaten els gramàtics, retòrics, geòmetres, aritmètics, astròlegs i músics, i en els cinc llibres πρὸς δογματικούς 'Contra els dogmàtics' atacà els filòsofs que acceptaven algunes doctrines com a justes, en contra de la doctrina escèptica de l’abstenció de judici Els tres llibres Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις 'Esbòs de l'escepticisme' constitueixen un compendi de la filosofia de Pirró Les altres tres obres presenten una crítica a diversos sistemes filosòfics Tot i la manca d’originalitat, Sext Empíric és una valuosa font d’…
universalisme
Religió
Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’…
Josep Maria Calsamiglia i Vives

Josep M. Calsamiglia i Vives
© Fototeca.cat
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Filòsof i editor.
El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i filòsofs…
Yanfu
Història
Lingüística i sociolingüística
Traductor i erudit xinès.
Estudià a l’acadèmia naval de Machiang, i rebé instrucció a Anglaterra, on descobrí els filòsofs anglesos i s’interessà pel sistema social i de govern Tornà a la Xina 1879, i restà uns quants anys a les acadèmies navals de Machiang i Tientsin Defensor d’una política de reformes i d’una monarquia constitucional i difusor del darwinisme i el liberalisme, exercí una considerable influència en el moviment reformista del 1898 D’entre les seves traduccions cal destacar Evolution and Ethics , de ThHuxley, i Wealth of Nations , d’Adam Smith, a més de diverses obres de Herbert Spencer,…
Jörg Syrlin
Escultura
Escultor alemany, anomenat el Vell
.
La seva producció, inclosa en el gòtic tardà, denota la influència de CSluter per mitjà del seu deixeble Nicolaus Gerhaert, de Leiden Especialitzat en l’escultura de fusta, és autor del cadirat del cor de la catedral d’Ulm 1469-74, d’una gran profusió decorativa, evident en els nombrosos busts de tota mena de personatges profetes, màrtirs, filòsofs, sibilles, apòstols, etc El seu fill, Jörg Syrlin , anomenat el Jove Ulm ~1455 — 1521, treballà la fusta seguint la tradició familiar És autor de nombrosos retaules esculpits i policromats de mobiliari religiós cadirat del cor del…
filosofia francesa
Filosofia
Filosofia desenvolupada dins l’àmbit cultural francès a partir del s. XVII i, més concretament, de R. Descartes (1596-1650).
Amb aquest, en efecte, hom considera que neixen la filosofia moderna i el racionalisme, doctrina que tingué assenyalats representants a França, com N de Malebranche 1638-1715 i B Pascal 1623-62, el qual intentà d’harmonitzar el racionalisme cartesià amb la fe Descartes edificà sobre la raó una metafísica que proporcionà els trets característics a les posteriors metafísiques de la filosofia moderna, i àdhuc el materialisme del s XVIII en fou influït Durant la Illustració la filosofia francesa es caracteritzà per la desconfiança envers els grans sistemes precedents i per un optimisme en el…
Doctrina moral
Literatura catalana
Obra anònima i pseudoepigràfica, escrita vers el 1440, l’autoria de la qual ha estat llargament debatuda, atribuïda per la crítica a un tal Joan, Lluís o Nicolau de Pacs (o Pax).
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor…
Comitè Antinuclear de Catalunya
Història
Organització pionera de la lluita ecologista a Catalunya.
Nasqué al 1977 com a espai de confluència d’organitzacions ecologistes locals sorgides arran de la construcció de la central nuclear d’Ascó 1974, amb la formació de la Coordinadora Antinuclear Estatal com a element catalitzador Entre els seus impulsors hi hagué els filòsofs Manuel Sacristán i Francisco Fernández Buey i el científic Eduard Rodríguez Farré Tingué la seva màxima activitat en el bienni 1979-1980, en què assolí fites com les dues multitudinàries manifestacions a Barcelona març i maig del 1979 i la marxa contra la nuclearització de Catalunya estiu del 1980 Es dissolgué…