Resultats de la cerca

El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà quatre anys més…

Aquest sistema es proposa d’arribar a una individualització de l’ensenyament a través de la repetició en el procés d’aprenentatge Pressey i Skinner foren els primers a teoritzar sobre les anomenades màquines d’ensenyar

Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els segles XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne de València,…

Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà  Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…

Es juga en un tauler quadrat de columnes i fileres de dimensions variables 19 x 19 13 x 13 o 9 x 9, segons el nivell en la intersecció de les quals els dos contrincants colloquen alternativament les fitxes respectives, anomenades pedres  blanques i negres, de les quals disposen en nombre illimitat Un cop collocades, les pedres no es poden moure, i l’objectiu és aconseguir controlar la major àrea del tauler possible “territori”, tancant-lo amb les pedres pròpies o bé encerclant les del contrari Joc d’estratègia, ha estat comparat amb els escacs , bé que les regles són molt més…