Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
autoclau rotativa contínua
Tecnologia
Autoclau rotativa en la qual els materials a esterilitzar, de mesures exactament tipificades, entren i surten contínuament salvant la diferència de pressió mijançant comportes mecàniques.
La velocitat de circulació dels materials és donada per les condicions d’esterilització necessàries, fixada a una temperatura Generalment es forma un equip amb dos grups més un per a reescalfar i un altre per a refredar La seguretat d’esterilització i la qualitat obtinguda són molt més elevades que no pas en les autoclaus intermitents
Faetont
Mitologia
Fill d’Hèlios i de Clímene.
Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres
inxa

Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
qualificació
Educació
Nota amb què hom valora un examen, comportament, prova, concurs, etc.
La qualificació pot adoptar una forma qualitativa o bé numèrica d’acord amb una escala de valors prèviament fixada i ordenada segons diversos graus dos suficient o apte i insuficient, tres bé, acceptable i insuficient, cinc matrícula d’honor, excellent, notable, aprovat i suspens etc Aquestes qualificacions lèxiques solen ésser substituïdes per números que normalment van del 0 al 10 o del 0 al 100
ferreret
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de membres prims i cos estilitzat, de color groc daurat amb taques negres o verd oliva brillant.
Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980
ring
Boxa
Quadrilàter on tenen lloc els combats de boxa o de lluita.
Els seus costats oscillen entre els 4,35 i els 6 m, l’envolten tres fileres de cordes tesades entre quatre pals collocats als quatre angles El sòl del quadrilàter, a una alçada d’1,30 m de terra, és cobert per una lona fixada al paviment sobre una capa de feltre, cautxú o altre material tou amb un gruix mínim de 2 cm
cascavell
cascavells
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties
llei
Arts decoratives
Numismàtica i sigil·lografia
Proporció de metall preciós, or o argent, que conté una moneda, una joia o una peça.
Actualment la llei és expressada en millèsimes Abans del sistema decimal, hom mesurava l’or en quirats or pur 24 quirats i l’argent en diners argent pur 12 diners Per a les amonedacions era fixada en l’ordenament de fabricació, bé que a la pràctica no sempre era complerta Per aquesta raó hom parlava de moneda de bona llei o de mala llei
creu de Sobrarb

Creu de Sobrarb
© Fototeca.cat
fogatge
Història
Dels s. XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats cens