Resultats de la cerca

Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…

Els micelis dels actinomicetals només es diferencien dels micelis dels fongs pel diàmetre de les hifes 1,5 micròmetres com a màxim i per llur estructura procariota, típica dels bacteris també poden, però, presentar formes bacillars La majoria són immòbils i viuen en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus, bé que algunes espècies d’aquest ordre són paràsites Alguns actinomicetals produeixen antibiòtics

Aquests fongs es conserven al sòl sota forma de clamidòspora, en presència d’un hoste sensible, germinen, penetren les arrels de l’hoste i es desenvolupen dins els vasos conductors Les formes especialitzades posseeixen una gran especificitat, a causa de la qual són patògens exclusivament d’un grup de plantes genèticament afins

Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia antracnosi, oídium, etc Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets

Comprèn dues famílies, la de les septobasidiàcies , amb fongs paràsits o simbionts d’insectes, i la de les auriculariàcies

Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics

Comprèn fongs en bona part coriacis o suberosos, lignícoles o terrícoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent Agrupa diverses famílies, les principals de les quals són les cantarellàcies, les clavariàcies, les hidnàcies, les poliporàcies i les teleforàcies

Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu…

La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera

Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia lactucae ,…