Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
Freqüència cardíaca i despesa cardíaca
Fisiologia humana
L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies…
multiplexatge per divisió de freqüència
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Multiplexatge en què la freqüència d’un canal es divideix en bandes de freqüències que s’atribueixen a senyals independents diferents.
accés múltiple per divisió de freqüència
Electrònica i informàtica
En una xarxa de telefonia mòbil o de comunicació per satèl·lit, tècnica de multiplexatge per divisió de freqüència.
En aquesta tècnica els senyals en banda de base a transmetre de cada comunicació per exemple una conversa telefònica modulen en freqüència una subportadora, de manera que les subportadores modulades corresponents a unes quantes comunicacions se situïn consecutivament dins una banda freqüencial determinada anomenada grup Si hi ha diversos grups i cadascun modula una nova portadora, és possible de formar un grup secundari Repetint aquesta operació un cert nombre de vegades, es constitueix una jerarquia múltiplex de diversos nivells i d’amplada de banda creixent, apropiada per a…
oscil·lador de freqüència controlada per tensió
Electrònica i informàtica
Oscil·lador en el qual una de les reactàncies que formen el seu circuit ressonant varia proporcionadament amb una tensió de control.
El sistema més habitual és utilitzar en el circuit ressonant un díode varactor, dispositiu semiconductor que presenta una capacitat variable en funció de la tensió inversa de polarització El mateix efecte es pot produir si s’utilitza com a ressonador una esfera YIG Solen ser habituals marges de variació de freqüència d’una octava Es poden utilitzar directament com a moduladors de freqüència, encara que la seva aplicació principal és en sintetitzadors de freqüència
Freqüència de les preses de llet materna
L’interval entre cada presa de llet s’ha d’ajustar a les necessitats individuals La mare aprendrà de seguida a saber quan el seu fill té gana i vol mamar En general, si l’infant plora i el plor no es detura quan se l’agafa i d’altra banda no està brut, és que té gana Durant els primers dies, la demanda de l’infant es pot produir de manera molt irregular, però al cap de poc temps tots els nens solen adoptar un horari A més, al cap de dues o quatre setmanes també es pot adaptar l’hora de l’infant a les activitats de la dona i la família, de manera que també ell quedi satisfet En general, a les…
Freqüència, eficàcia i durada de l’alletament matern
Les necessitats individuals dels nadons són les que ajusten l’interval entre cada presa de llet el mateix nen la seva tranquillitat, l’augment de pes, etc serà el millor indicador que saber si l’alletament és eficaç Tanmateix, el temps d’alletament matern variarà segons les necessitats i les possibilitats de cada infant i cada dona en concret
Circumstàncies especials que incrementen la freqüència de les malalties infeccioses
Patologia humana
Nombroses circumstàncies, ja siguin de caràcter individual, com per exemple una fallada en el sistema defensiu de l’organisme, o bé de tipus social, geogràfic o climàtic, com per exemple la presència de mosquits vectors que transmeten un paràsit determinat en una zona concreta, poden incrementar o mantenir elevada la freqüència de les malalties infeccioses en general o d’algunes en concret A continuació s’esmenten algunes de les circumstàncies més importants, o alguns dels conceptes relacionats amb el tema, que des d’un punt de vista epidemiològic són essencials per a comprendre…
modulació
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en…
generació d’harmònics secundaris
Física
Procés òptic no lineal en què fotons d’un raig de llum interaccionen amb un medi no lineal per esdevenir fotons amb el doble de freqüència, el doble d’energia i la meitat de longitud d’ona que els fotons inicials.
La generació d’harmònics secundaris per part del collagen sota l’efecte d’un làser és utilitzada en la microscòpia òptica d’alta resolució en els camps de la medicina i la biologia Aquest efecte té el seu equivalent en radiotècnia en la duplicació realitzada per un circuit o un dispositiu multiplicador de freqüència