Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
Madīnat Habu
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci (excavat a partir del 1920) situat a la zona de Tebes, a la riba occidental del Nil.
Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès III…
el Faium
Ciutat
Capital del muḥāfana homònim, a l’Alt Egipte, Egipte.
Situada sobre el canal de Baḥr Yūsuf, aïllada de la vall del Nil, és un focus d’irrigació i un nus de comunicacions ferroviàries i de carretera És un mercat agrícola i un centre d’indústries derivades de l’agricultura filatures i teixits de cotó, productes alimentaris, elaboració del tabac i d’artesania catifes Anomenada Šedét a l’època faraònica i Crocodilòpolis i Arsinoe a l’època hellenística, les seves ruïnes són al nord de la ciutat actual Fou la residència reial durant la dinastia XII, i Amenemhat III féu grans obres públiques al llac La baixada de nivell d’aquest obligà a noves obres a…
vas canopi

Cofre d’alabastre del rei Tuthankamon (Museu del Caire)
© Fototeca.cat - Clavé/Ballesteros
Arqueologia
Vas funerari egipci destinat a contenir les vísceres momificades dels difunts; els primers es remunten vers el 2000 aC.
Deuen el nom a la confusió amb els vasos osiríacs de Canop
mont Nemrut

Vista del mont Nemrut
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya (2.134 m d’altitud) del sud-est de Turquia, coronada al seu cim per grans estàtues que formen part d’una tomba del segle I aC.
El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix relleu i…
Visa pour l’Image
Periodisme
Festival internacional de fotoperiodisme celebrat anualment a Perpinyà des del 1989.
Patrocinat per l’ajuntament de la ciutat i les institucions departamentals i regionals, i també per companyies del món de la imatge Canon i publicacions de prestigi Paris-Match , National Geographic , se celebra durant quinze dies des del final d’agost fins a mitjan setembre Les exposicions i els diferents actes conferències, colloquis, etc tenen lloc en diversos punts de la ciutat, com ara els convents de Sant Domènec i dels Mínims i l’antic claustre funerari de la catedral de Sant Joan Baptista, conegut com Campo Santo Ha esdevingut una de les mostres més importants del món de…
Hilari Arlandis
Història
Política
Sindicalista, originari del País Valencià.
Obrer marbrista funerari Delegat per València en el ple de la CNT Barcelona 1921, resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval A la Conferència de Saragossa 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc retornà a la…
coronach
Música
A Escòcia, lament funerari en gaèlic cantat especialment per les dones des del segle XVI fins al principi del XIX.
Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX
Ramesseum

Aspecte del temple de Ramesseum
© Corel / Fototeca.cat
Temple
Temple funerari de Ramsès II situat a la vora oest del Nil, davant Luxor, conservat actualment en molt mal estat.
Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès…
Basílica de Santa Cristina d’Aro
Planta de l’església amb les diferents ampliacions i la necròpoli que l’envoltava P de Palol i LI Esteva A la urbanització Serra Sol Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà es localitzà un temple d’una nau amb absis rectangular adossat Excavat des del 1962, se n’ha estudiat la part del santuari o capçalera, i s’ha identificat, en la darrera modificació, comles restes d’un petit temple funerari d’època paleocristiana o visigòtica, que resta inclòs dins la capçalera d’una església preromànica L’antiga capçalera té tres modificacions successives fins arribar a la darrera estructura medieval Al fons,…
ritus funeraris
Antropologia
Conjunt de ritus associats amb la mort i els processos de transició dels esperits dels difunts.
L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’enterrament, es fan…