Resultats de la cerca

És causada, bàsicament, per la pols interestellar, i, per tant, és màxima quan hom observa en la direcció del centre de la Galàxia, en què la densitat de la pols és màxima L’extinció és inversament proporcional a la longitud d’ona en conseqüència, la llum vermella és menys absorbida que la blava, resultant-ne l’anomenat envermelliment interestellar

Els confins del sistema solar Des de fa uns quants anys, una bona part de l’estudi del sistema solar se centra en les seves regions més externes, i en concret en el cinturó de Kuiper, la regió que s’estén més enllà de Neptú i que es troba poblada per nombrosos planetes nans, com ara Plutó Al desembre es va anunciar el descobriment del cos del cinturó de Kuiper i del sistema solar més llunyà fins ara observat Es tracta d’un cos d’uns 500 km de diàmetre i de forma esfèrica, situat a unes 120 unitats astronòmiques del Sol –recordem que una unitat astronòmica UA és la distància mitjana entre la…

El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…

Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus…

Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i…

Canceller de la Universitat de Dublín l’any 1862, construí a Birr Castle un telescopi reflector 1845, que tenia un diàmetre d’1,83 m durant molts anys fou el més gran del món El mateix 1845 descobrí, gràcies a aquest telescopi, el fet que certes nebuloses presentaven una estructura espiral, bé que no reconegué llur natura extragalàctica La primera que observà fou la catalogada com a M51, que és una galàxia espiral de la constellació dels Llebrers

És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia

Director del Harvard College Observatory 1921-52, la seva principal contribució és la formulació 1916-17 de la llei període-lluminositat , que li permeté mesurar diverses magnituds de l’Univers, com ara la distància del Sol al centre de la Galàxia Els anys vint, féu, juntament amb Slipher i Hubble, les primeres mesures de desplaçaments de línies espectrals cap al vermell, que serviren més tard per a demostrar l’expansió de l’Univers És autor de Star clusters 1930, Flights from Chaos 1930, Galaxies 1943, etc

Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax

El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general  i les…