Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
dotació cromosòmica
Biologia
Conjunt de cromosomes presents en cadascuna de les cèl·lules d’un organisme(cariotip).
La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n
centrals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies, amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.
Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça
zooflagel·lats
Zoologia
Subclasse de flagel·lats integrada per espècies de nutrició bàsicament heteròtrofa, mancats de cloroplasts i de pigments assimiladors, que presenten un nucli o més, idèntics.
Incolors i solitaris o colonials, n'hi ha de lliures, nedadors en diversos tipus d’aigües, i de fixos, la majoria dels quals són comensals, paràsits o simbionts Certes espècies, a més del flagel o dels flagels, tenen pseudopodis En forma de cist quitinós, poden perdre el flagel La reproducció és asexual, per divisió simple o múltiple, o sexual per gàmetes singàmia És un grup heterogeni que comprèn els ordres dels protomonadins, rizomastigins, polimastigins, opalinins, hipermastigins i craspedomonadals
Els cloròfits
Característiques del grup Els cloròfits, també anomenats algues verdes, no han arribat en llur evolució a la diversitat morfològica que caracteritza els feòfits ni a les complexitats reproductores que veurem en els rodòfïts Amb tot, la diversitat que aquest grup presenta, tant pel que fa a la reproducció com pel que fa als tipus d’organització morfològica, és molt notable Per aquesta causa, en un capítol general com aquest no es pot evitar de fer generalitzacions o de distingir caràcters típics, de forma potser més didàctica que corresponent a aspectes naturals En aquest grup, en efecte, hi…
mesozous
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics de dimensions reduïdíssimes, endoparàsits d’invertebrats marins i constituïts per un nombre molt petit de cèl·lules.
Llur estructura general es compon d’una capa cellular externa i un grup de cèllules internes que originen els gàmetes no hi ha, per tant, una autèntica organització en teixits Presenten alternança de generacions sexuals i asexuals El nom de mesozous alludeix a l’antiga creença que representaven formes intermèdies entre protozous i metazous Actualment hom els considera metazous triploblàstics degradats a causa del parasitisme, i són anomenats també planuloïdeus , per llur semblança amb la larva plànula dels cnidaris , o moruloïdeus , perquè no sobrepassen l’estat de mòrula Els mesozous es…
zignemals
Botànica
Ordre de zigofícies constituït per algues filamentoses i viscoses, de cèl·lules uninucleades, amb cloroplasts en forma de cinta helicoidal (Spirogyra), de placa (Mougeotia), de dues masses estrellades (Zygnema), etc.
La reproducció asexual és per fragmentació dels filaments, i la reproducció sexual és per conjugació En el cas de conjugació de dos filaments, hi ha copulació escalariforme , amb formació de tubs copuladors entre cèllules pròximes, a través dels quals els gàmetes d’un filament passen a fecundar els de l’altre En el cas de conjugació de dues cèllules contigües d’un mateix filament, hom parla de copulació lateral Després de la fecundació es formen zigots envoltats de membranes protectores, els quals romanen en estat letàrgic Habiten les aigües dolces o, rarament, les salabroses, i sobretot…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…