Resultats de la cerca

Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

Professor de ball i arquitecte tècnic La seva obra poètica es recull a Vora la ciutat dels àngels 1988, premi Ribas i Carreras 1987, Arrel de boig 1993, premi Ventura Gassol 1992 i És de nit quan comença el dia 2000, entre altres llibres Ha publicat dos reculls de narracions Aubam-ba-buluba balam-bam-bú Llibre de ball 1995, premi Documenta 1994, Camaleotròpiques 1999 i un Diccionari del ball 1999 també una sèrie infantil sobre el personatge d’en Tonet i la novella El lleó i el far 2007

Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'…

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes París 1945,…

Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, fundador d’aquest cos i batlle de Valls, fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló el Carrasclet El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns Ciutadà honrat de Barcelona 1741, fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a Valls, càrrec en el qual cometé alguns abusos Casat…

Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920,…

Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil “Jordi” 1928 Collaborà a Revista de Catalunya , La Publicitat , “La Nau” i “Imatges” Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928 i l’antologia Cançoner de Nadal 1935 Fou secretari del conseller de la Generalitat, Ventura Gassol S’exilià el 1936 i s’establí a París Als anys seixanta, el poeta Felip Graugés en compilà una cinquantena de poemes dispersos en revistes i diaris, però no s’…