Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
marquesat de Millars
Història
Títol concedit al Rosselló per Lluís XV de França el 1719 a Esteve de Blanes i de Planque (Perpinyà 1679 — 1741), senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera, el qual es casà amb Françoise d’Évrard, neboda del lloctinent i comandant del Rosselló Jean de Quinson.
Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència
rotlle
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que presenten certs documents medievals (cartularis, documents judicials, etc) i altres escrits anàlegs a l’antic rotlle.
Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet
Teodor Parnicki
Literatura
Novel·lista polonès.
Impulsor d’una original concepció de la narrativa històrica, que elaborà amb documents de l’època medieval i també amb els avenços de la psicologia moderna De la seva producció cal citar Srebrne orły ‘Les àguiles de plata’, 1943, Koniec , Zgody Narodów “La fi de la Concòrdia de les Nacions”, 1957, Tylko Beatrycze ‘Solament Beatriu’, 1962 i Nowa baśń ‘La nova llegenda’, 1962-70, diversos volums En l’assaig Rodowód literacki ‘Genealogia literària’, 1974 resum el seu mètode històric
Esteve Caselles
Història del dret
Jurista i mestrescola de l’estudi general de Lleida.
Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc
Il Salviati
Pintura
Nom amb què és conegut Giuseppe Porta, pintor italià.
Deixeble de CSalviati, installà el seu taller a Venècia féu cartons per a mosaics Genealogia de la Mare de Déu , 1542, basílica de San Marco, participà en la decoració del gran saló de la Libreria Vecchia 1556 i pintà nombroses obres a les esglésies venecianes Daniel i Habacuc , a Santa Maria della Salute Crist amb quatre sants , a San Zaccaria, que mostren l’influx de les fórmules manieristes a través del seu mestre i dels pintors venecians coetanis
Francesc Piferrer i Montells
Heràldica
Literatura
Escriptor i heraldista.
Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863
Domènec Sureda de Santmartí i Desbrull
Història
Marquès de Vilafranca.
Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia Retornat a Malloca s’ordenà de sacerdot 1683 fou canonge de la seu 1692 Rector de la Universitat Lulliana, el 1688 es veié forçat a dimitir Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca 1698, precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època
Pelagi Negre i Pastell
Historiografia
Història del dret
Advocat, polític i historiador.
Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69
Guillem Mascaró
Historiografia catalana
Cronista.
Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic…
prosopografia
Història
Biografia col·lectiva d’un grup d’individus a partir de característiques observables, com el nivell educatiu o l’ofici, entre d’altres.
Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat