Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
La musaranya d’Eivissa
La musaranya d’Eivissa o rat grill havia estat descrita com a Crocidura russula ibicensis , subespècie endèmica de la musaranya comuna C russula El 1984 es relacionà amb les musaranyes del Magrib i de Sardenya a partir d’una puça Ctenophthalmus russulae russulae específica de les musaranyes d’Eivissa, Tunísia i Sardenya, i diferent de les puces que parasiten les musaranyes de la península Ibèrica Estudis genètics recents han corroborat que les musaranyes eivissenques pertanyen a la mateixa espècie que les tunisenques i les sardes Crocidura pachyura La musaranya és present a gairebé tots…
obesitat mòrbida
Medicina
Grau d’obesitat a partir dels 40 kg per m2 de superfície corporal.
Els riscos que comporta són patologies cardiovasculars per sobrecàrrega cardíaca, diabetis resistent a la insulina, hiperlipidèmies i trastorns de la coagulació això fa que es consideri més una malaltia que un problema estètic Tot i el paper fonamental de la dieta en la gènesi de l’obesitat, hi poden estar implicats factors metabòlics genètics Quan s’assoleixen elevats graus d’obesitat, la mobilització de l’excés de greix mitjançant les mesures habituals dieta hipocalòrica, exercici físic i la seva combustió és pràcticament impossible Per evitar la morbiditat de les complicacions s’ha de…
transducció
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.
Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’atzar en la…
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible és a dir, les…
col·lagenosi
Patologia humana
Denominació genèrica de determinades malalties del col·lagen o del teixit connectiu, anomenades també connectivopaties.
El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de manifestacions…
Michael F. Brown
Medicina
Metge nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Pennsilvània i exerceix de professor adjunt 1971-74 a la Universitat de Texas, a Dallas, de la qual esdevingué professor de genètica i director del Centre de Malalties Genètiques 1977 L’any 1973, Brown i el seu collega Joseph L Goldstein , amb qui compartí el premi Nobel de medicina i de fisiologia el 1985, descriviren els receptors de lipoproteïnes de baixa densitat receptors LDL, situats a la membrana cellular Durant més de dotze anys de treballs plegats aquests dos científics han determinat el cicle complet del colesterol a la sang, han fixat els…
Michael W. Young

Michael Young
© Canada Gairdner Awards
Bioquímica
Genetista nord-americà.
El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna PER Per aquests…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…
Luigi Luca Cavalli-Sforza
Biologia
Genetista italià.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el…
herència materna
Biologia
Transmissió de caràcters hereditaris mitjançant factors genètics citoplasmàtics, com l’ADN mitocondrial i el cloroplàstic.
Coneguda també com a herència uniparental , herència citoplasmàtica i herència extranuclear , és deguda a la presència d’ADN en mitocondris i cloroplasts, orgànuls cellulars que s’hereten generalment per via materna, continguts en el citoplasma del gàmeta femení Aquest ADN conté gens necessaris per al funcionament d’aquests orgànuls i, per tant, de la cèllula