Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
crwth
Música
Instrument de corda, un tipus de lira de 55 a 60 cm de llargària i d’uns 23 a 25 cm d’amplària que, amb el temps, passà a tocar-se amb un arquet.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior aguantat per dos braços laterals i al cordal inferior Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI Al segle XIV s’hi incorporà un mànec amb un…
Jordi González Rodríguez

Jordi González Rodríguez
Arxiu González Rodríguez
Esports de tir
Tirador olímpic.
Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1967, llavors anomenat Tiro Nacional de Barcelona Guanyà tres Campionats d’Espanya júnior 1974, 1975, 1976 En categoria sènior guanyà trenta Campionats d’Espanya i catorze Copes del Rei Participà en la prova de tir de precisió de cinc Jocs Olímpics Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Aconseguí un diploma olímpic en acabar quart en la prova de carrabina matx dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Participà en cinc Jocs del Mediterrani, set Campionats del Món, setze Campionats d’Europa i més de seixanta Copes del Món Es…
pandereta

Pandereta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta d’un marc circular de fusta que subjecta una membrana o pell tensada per una cara.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de…
posició genupectoral
Zoologia
Medicina
Posició utilitzada per a certes exploracions, en la qual hom recolza el tronc damunt el pit i els genolls.
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
climateri
Biologia
Crisi endocrina i vegetativa que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l’organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.
Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació menopausa, que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la síndrome…
valons
Calces curtes fins als genolls i obertes pels costats, com les usades pels homes aragonesos en el seu vestit tradicional.
aljuba
Indumentària
Túnica llarga fins als genolls que portaven els sarraïns —homes i dones— i que fou usada també entre els cristians.
Era, durant l’edat mitjana, una de les peces de vestir més freqüents entre els moriscs del País Valencià i de Tortosa
brial
Indumentària
Faldó de seda o altra tela que portaven els homes d’armes des de la cintura fins a prop dels genolls.
agulla
Folklore
Cadascun dels castellers que, situats dins el castell i encarats als baixos, aguanten els genolls dels segons per evitar que caiguin endavant.