Resultats de la cerca

Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun  Més tard realitzà  The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981,  Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside…

Al principi de la dècada dels setanta combinà petites aparicions en sèries televisives amb el cinema El reconeixement internacional li arribà amb Rocky 1976, de J Avildsen Des d’aleshores s’especialitzà en films d’acció, en molts dels quals fou el guionista i també algunes vegades el director Sobresurten la sèrie Rambo First Blood , 1982, de TKotcheff First Blood II , 1985, de G P Cosmatos Rambo III , 1988, de P MacDonald Rambo , 2008, les seqüelles de Rocky Rocky II, 1979 Rocky III, 1982 Rocky IV, 1985 Rocky V, 1990, Rocky Balboa , 2006, FIST 1978, de N Jewison Paradise Alley 1978, Staying…

Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary Reilly 1995…

Hiriam King Williams, més conegut com a Hank Williams, fou l’home que revolucionà el country i que influí decisivament en el naixement del rock and roll El 1936 cantà per primera vegada en una emissora de ràdio, la WSFA, i aviat es convertí en un dels seus intèrprets més populars A setze anys abandonà els estudis i inicià la seva carrera professional com a músic Rebé la influència del country i el gòspel, i aprengué blues de Rufus Payne, un músic de carrer de Georgiana L’actitud de Williams dalt de l’escena i la seva manera de cantar el country tradicional o honky tonk marcaren el patró del…

Fou una de les peces clau del soul La seva famosa veu de falset, l’habilitat amb la guitarra, la creativitat en lletres i melodies i el seu orgull afroamericà definiren la seva figura i marcaren la seva producció Al final dels anys cinquanta, amb el grup The Impressions, i al llarg dels seixanta i setanta, en solitari, fou responsable d’èxits com Gypsy Woman , For Your Precious Love , People Get Ready , Move On Up i, sobretot, Superfly Fou en la seva faceta de productor que creà el so anomenat Chicago soul , caracteritzat pels falsets, una secció de vent contundent i la…

Aviat aconseguiren fama i han mantingut el seu èxit fins a l’entrada del segle XXI La coneguda com a “millor banda de rock-and-roll del món” era formada al principi pel cantant  Mick Jagger Dartford, Kent, 26 de juliol de 1943, els guitarres i veus Keith Richards Dartford, Kent, 18 de desembre de 1943 i Brian Jones Cheltenham, Gloucestershire, 28 de febrer de 1942 – Hartford, Sussex, 3 de juliol de 1969, el pianista Ian Stewart Fife, Escòcia, 18 de juliol de 1938 – Londres, 12 de desembre de 1985, el bateria  Mick Avory Surrey, 15 de febrer de 1944, i el baix Dick Taylor Dartford, Kent, 28 de…

Fill d’un pastor que li feia obeir una moral rigorosa, a tres anys ja cantava al cor de l’església Rebé lliçons de piano i bateria, i de seguida excellí com a solista De jove destacà en grups esporàdics de doo wop i actuà amb la formació Moonglows El 1963 interpretà Pride and Joy , la primera de 39 cançons que arribaren a estar entre les deu més venudes a les llistes de vendes nord-americanes Els seus duets amb la cantant Tammi Terrell foren populars, però el 1970 la seva parella artística morí El seu traspàs afectà profundament Gaye i la conflictiva situació social als EUA, amb el rerefons…

Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…

Debutà com a realitzador amb la pellícula Bad Taste 1978, una barreja de comèdia satírica i gore rodada amb un pressupost mínim Continuà la seva trajectòria amb Meet the Feebles  1989, un film de titelles, i Braindead  1992 L’any 1994 es va donar a conèixer internacionalment amb Heavenly Creatures 1994, guardonada amb el Lleó de Plata del Festival de Venècia i nominada per a l’Oscar al millor guió i, després de rodar The Frighteneers 1996, afrontà el repte d’adaptar a la gran pantalla The Lord of the Rings , l’obra magna de JRR Tolkien Filmà la pellícula en tres parts, The Fellowship of the…

Mentre estudiava cinema a la Universitat de Nova York, realitzà el migmetratge Joe’s Bed-Stuy Barbershop We Cut Heads 1983, amb el qual aconseguí un cert renom Posteriorment s’erigí en capdavanter de la denúncia de les confrontacions racials empresa per una nova generació de cineastes negres De la seva nombrosa filmografia es poden esmentar, entre d’altres  She’s Gotta Have It 1986, School Daze 1988, Do the Right Thing 1989, Mo’Better Blues 1990, Jungle Fever 1991,  Malcolm X 1992, biografia del líder afroamericà, Crooklyn 1993, Clockers 1995, un episodi de Lumière & Co 1995, Get…