Resultats de la cerca

La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…

Inicià els seus treballs en la indústria de l’automòbil, fins que el 1908 dissenyà el seu primer giny volador, un aeroplà amb un motor de 50 HP de potència Aquest primer aparell fracassà durant les proves, però el 1910 construí i pilotà amb èxit un nou avió equipat amb un motor idèntic Durant la Primera Guerra Mundial treballà com a cap de dissenyadors i pilot de proves per l’Aircraft Manufacturing Company L’any 1920 fundà la companyia dedicada a la construcció d’avions que duu el seu nom, De Havilland Aircraft, que es convertí en el punt d’arrencada del moviment aeronàutic a la…

Hom en coneix tretze núclids, del 245 al 256 i el 254 m , els més coneguts dels quals són el 253 vida mitjana 20,5 dies i el 254 vida mitjana 250 dies Fou descobert per GT Seaborg i els seus collaboradors en els residus de la primera explosió del giny termonuclear “Mike” al sud del Pacífic el dia 1 de novembre de 1952 El núclid identificat 254 provenia de l’urani de la bomba sotmès a una forta irradiació de neutrons Hom obté el núclid 253 bombardejant el plutoni 239 amb un flux de 3×10 1 4 neutrons per cm 2 i per segon, i obté, així, l’einsteini d’estat d’oxidació Es + 3 El…

El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de…

Pot ésser efectuat per enllaços mecànics dels òrgans de comandament amb els òrgans que accionen directament el mecanisme, etc, com és ara el cas d’alguns senyals de blocatge dels ferrocarrils accionats per cables i, en general, quan la distància entre l’òrgan de comandament i el d’accionament no és gaire gran Quan la distància entre aquells òrgans és més gran, l’enllaç entre aquests és efectuat per fils elèctrics que, mitjançant relevadors, posen en funcionament els òrgans mecànics que han d’efectuar les maniobres Quan la distància és molt gran o quan hi ha un moviment relatiu entre el lloc…

Consistia en un fust o palanca de braços desiguals sostinguda per dues cuixeres duia un contrapès en un extrem, i a l’altre, una fona amb el projectil que s’havia de llançar Utilitzat en temps de Jaume I, hom el distingia del trabuquet

Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text Fotografías animadas "Ibérica",…

Les mesures de protecció contra l’explosió d’un giny nuclear que només tenen eficàcia fora del centre d’explosió poden ésser individuals o collectives La protecció collectiva comprèn des de la construcció de refugis antiatòmics, semblants als refugis clàssics, però especialment equipats per tal de resistir la calor, l’ona expansiva i la infiltració de pols i boires radioactives, fins a trinxeres profundes i estretes cobertes amb materials aïllants La protecció individual consisteix a resguardar el cos, especialment de la pols radioactiva, amb vestits i màscares especials…