Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
heterosintagmàtic | heterosintagmàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons L.T. Hjelmslev, dit de la funció que hi ha entre dos elements que pertanyen a sintagmes diferents.
N'és exemple la recció verbal
text
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, tota manifestació lingüística gramaticalment analitzable, com ara una conversa, un poema, etc, i fins la mateixa llengua en conjunt.
En altres escoles, hom anomena text tots els elements lingüístics explícits o presents en un moment donat, per oposició a context o conjunt d’elements virtuals i implícits que també actuen efectivament en un moment donat
prosodema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, unitat mínima prosòdica, element exponent de la forma de l’expressió, com l’accent, el to, el timbre, etc. ( plerematema).
homonexual
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons Hjelmslev, dit de la relació que s’estableix dins els límits de la frase entre els diferents elements d’aquesta.
commutació
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, correlació sistemàtica entre el pla de l’expressió i el pla del contingut a través de les respectives unitats formals.
Si hi ha aquesta correlació, el canvi d’una unitat fonològica per una altra produirà un canvi automàtic i sistemàtic en el pla del contingut En català, per exemple, la permutació de tots els fonemes vocàlics en un context s-k dona lloc successivament a sic, cec, sec, sac, soc i suc El fet que els resultats lèxics tinguin un contingut semàntic distint indica que cadascun dels fenòmens vocàlics permutats tenen, al seu torn, capacitat distintiva pròpia, tot i que en uns altres contexts —com ara en casa/quesa — no donin lloc a canvis lèxics reals de la llengua quesa no existeix En general, l’…
pleremàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes; grosso modo es refereix al mateix camp que la gramàtica tradicional, bé que amb mètode diferent; la substància del contingut, és a dir, la significació, és exclosa de la consideració lingüística de la glossemàtica.
Segons Hjelmslev, la forma del contingut és característica de cada llengua “cada llengua estableix els seus propis límits =forma del contingut dins la "'massa de pensament’ =substància del contingut amorfa Cada llengua projecta la forma d’una manera diferent sobre el pensament com si amb un mateix grapat de sorra =substància del contingut hom formés dibuixos diferents =forma del contingut'
glossema
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, mínima unitat formal del pla de l’expressió, equivalent al tret distintiu d’altres escoles o punt terminal de l’anàlisi del significat.
permutació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per l’escola lingüística glossemàtica, aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió.
Hi ha permutació possible, per exemple, entre gos i gat en expressions com ara El gos mira el gat i El gat mira el gos , des del moment que ambdues són gramaticals i semànticament distintes
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
homosintagmàtic | homosintagmàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, segons Hjelmslev, dit de la funció que hi ha entre dos elements que pertanyen a un mateix sintagma, com ara la relació entre gènere i nombre en el substantiu.