Resultats de la cerca

Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes de G Apollinaire, L Aragon…

Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…

Destinat a França per complir el servei militar, conegué l’escriptor Dominique Lapierre L’any 1964, Collins i Lapierre escrigueren conjuntament un llibre sobre l’alliberament de París al final de la Segona Guerra Mundial, Is Paris Burning Del llibre, se'n vengueren més de dos milions d’exemplars i també fou portat al cinema amb molt d’èxit per René Clément A partir d’aquí, Lapierre i Collins continuaren la seva collaboració amb diverses novelles basades en fets històrics Or I'll Dress You in Mourning 1967, O Jerusalem 1972, Freedom at Midnight 1975 i The Fifth Horsemen 1980 Posteriorment…

De nissaga aristocràtica, el 1952 s’establí pel seu compte La seva firma aconseguí un gran renom i esdevingué paradigma de l’elegància parisenca Des del 1969 dissenyà també moda masculina Vestí diverses de les estrelles del cinema dels anys cinquanta i seixanta, entre d’altres Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor i Grace Kelly, i també altres celebritats com Jacqueline Kennedy El 1988 vengué la seva firma a Louis Vuitton, bé que hi continuà al capdavant fins el 1995 L’any 1956 impulsà la Givenchy Université i el museu Balenciaga 2011 i destacà també com a colleccionista d’art Entre…

Compaginà les proves de velocitat i resistència Disputà les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 formant equip amb pilots com Enric Sirera, JR Eizaguirre i Johnny Grace, amb el qual assolí la tercera posició 1959, i diversos grans premis d’Espanya de velocitat 1957-61 El 1960 formà part de l’equip Bultaco, que establí el rècord mundial de velocitat en les 12 i en les 24 Hores en el Gran Premi de França al Circuit de Montlhéry, amb un prototip de 175 cc el Caçarècords , que aconseguí fins a cinc rècords mundials l’any del seu debut internacional Un cop retirat de les competicions…

Després d’una àmplia experiència televisiva, inicià una filmografia especialitzada en el gènere fantàstic Parasite Murders 1975, The Brood 1979, Scanners 1980, Videodrome 1982, The Dead Zone 1983, The Fly 1986, Dead Ringers 1988, Naked Lunch 1991, M Butterfly 1993, Crash 1996 i eXistenZ 1999 Dins del gènere fantàstic ha dirigit Spider 2002 Amb el thriller A Story of Violence 2005, inicià una línia allunyada del gènere que li donà fama i que fou ben rebuda per la crítica, i que prosseguiria amb el drama mafiós Eastern Promises 2008 i amb A Dangerous Method 2011, sobre la relació entre Carl…

Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Des del final dels anys vuitanta, la seva reflexió se centra en els problemes intrínsecs al procés de creació artística, als materials i als límits de la pintura, des d’un àmbit més conceptual que pròpiament formal S’interessa per la representació del pas del temps i el seu rastre, i per la transformació de les obres sota el seu efecte Dins l’àmbit estatal, ha presentat exposicions individuals a la galeria Antoni Estrany, de Barcelona, i a la galeria Elba Benítez, de Madrid Ha estat present en exposicions com “Los últimos…

Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les coses en Déu,…

Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com l’Orquestra…

De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…