Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
els Munts
Serra que separa el Ripollès del Lluçanès i de la plana de Vic (Osona) i constitueix la partió d’aigües entre les conques del Ter (rieres de Sora, Cussons, Bajalou, Talamanca i Sorreigs) i del Llobregat (riera Gavarresa).
És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt
flute mark
Geologia
Marca de corrent consistent en una petita depressió subcònica excavada per un vòrtex d’aigua en un sediment tou.
És longitudinalment asimètrica, amb la part més abrupta al costat que mira aigües amunt i la part amb relleu més suau al costat que mira aigües avall Aquesta asimetria indica, a més de la polaritat de la sèrie, la direcció i el sentit del corrent Els flute marks romanen preservats com a emmotllaments a la sola de les capes de gresos en anglès, flute cast que els fossilitzaren
Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les…
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
Condroz
Regió
Regió de Bèlgica, entre el Mosa i l’Ourthe.
És un altiplà d’uns 300 m alt format per roques del Paleozoic inferior, travessat per alineacions paralleles de gresos cobertes de boscs Les valls són molt conreades civada, blat de moro, patates, farratge i blat, amb una considerable ramaderia boví i cavallí Hi ha explotació de gres i calcàries La densitat de població és baixa i disseminada al llarg de les vies de comunicació Les ciutats més importants són Dinant i Ciney
Hindu Kush
Serralada
Serralada de l’Afganistan, que el travessa d’E a W en una longitud de 600 km.
S'uneix al Pamir i només és separada del Mustang Himàlaia pel pas de Baroghil 3 660 m El nucli, cristallí, és recobert per sediments cretacis i gresos i calcàries terciàries Culmina al Tirich Mir 7 750 m Als costats de l’alineació principal s’alcen potents serres, que disminueixen d’altitud cap a l’W, però els ports es mantenen entre els 3 500 i 4 000 m, la qual cosa dificulta la circulació
La serra Grossa
La serra Grossa es caracteritza pels seus pendents suaus en la imatge una brolla colonitzada per pins joves Josep R Nebot La serra Grossa 25, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del Cànyoles i l’Albaida, cobertes per…
Galloway
Regió
Regió del SW d’Escòcia, Gran Bretanya, a l’W del riu Nith.
El terreny és format per esquists i gresos del Silurià-Ordovicià, afectats per l’erosió glacial quaternària Sota la influència dels vents atlàntics, els hiverns són temperats i els estius frescs les precipitacions són molt abundants més de 1 500 mm anuals La vegetació és de landa La ramaderia d’ovins és l’activitat econòmica més destacada Els principals nuclis urbans són Wigtown, Kirkcudbright, Drumfis i Stranraer Durant l’alta edat mitjana constituí un regne, que s’uní a Escòcia el 1160
sèrie
Geologia
Conjunt de terrenys sedimentaris dipositats al llarg d’un període geològic determinat.
Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida
serra Llarga
Serra
Alineació de la baixa Noguera, inici dels Aspres, que constitueixen la transició a l’alta Noguera.
Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós