Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
cap d’ase
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels tríglids del grup de les lluernes, que ateny de 30 a 55 cm.
Les escates de la línia lateral són grosses i rugoses El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanc Viu sobre els fons sorrencs de poca profunditat de la Mediterrània i de l’Atlàntic
carronada
Transports
Peça d’artilleria naval, apareguda al s XVIII, de gran calibre i poca longitud (uns 8 calibres).
Descansava en dues planxes de fusta, en lloc del carro dels canons navals, que sostenien un cargol de punteria Foren usades com a peces auxiliars en vaixells que armaven peces més grosses i també per a armar vaixells de poc desplaçament
plàtan
Plàtan
© Xevi Varela
Botànica
Arbre caducifoli corpulent, de la família de les platanàcies, que pot atènyer 40 m, de capçada ampla, de l’escorça del qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma.
Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle És un excellent arbre d’ombra, molt comú en parcs i passeigs, que suporta molt bé la pollució atmosfèrica Subministra una fusta de bona qualitat
inicial
Disseny i arts gràfiques
Lletra que serveix de principi a un paràgraf, un capítol, un llibre, etc.
Normalment són lletres més grosses que les emprades en el text, i hom les imprimeix en un color o més d’un Hom començà a emprar-les en els manuscrits del s XII, on eren dibuixades pels crisògrafs i acolorides pels illuminadors
cromlec
Cromlec de Stonehenge
Prehistòria
Cercle de monòlits construït a l’època prehistòrica.
Els de Bretanya i els de les Illes Britàniques són formats per pedres altes es destaca el de Stonehenge, a Anglaterra En els dels Països Catalans les pedres són sense treballar, no gaire grosses, i sovint encerclen dòlmens i tombes megalítiques megàlit
llebre de mar
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis, de la família dels aplísids, de 10 a 15 cm de llargada, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que recobreixen completament aquest i la conquilla.
És de color marró amb taques blanques Habita a la Mediterrània, sobre les roques cobertes d’algues, de les quals s’alimenta Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra A limacina i la llebre de mar bruna A depilans
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
magnòlia
Flor de la magnòlia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies, de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant, de flors molt vistoses, amb nombroses peces periàntiques, i de fruits en plurifol·licle.
Comprèn de 30 a 40 espècies, del SE d’Àsia i de l’Amèrica del Nord atlàntica, moltes de les quals són conreades en jardineria, especialment Mgrandiflora, la magnòlia per excellència, d’origen americà, amb fulles perennes i amb flors d’un blanc cremós, grosses i oloroses
monactinèl·lides
Zoologia
Subclasse d’esponges de la classe de les demosponges, que es caracteritzen perquè tenen l’esquelet constituït per espícules megascleres de diverses formes i fibres d’espongina.
La forma i l’hàbitat d’aquestes esponges són molt variables Poden ésser molt petites o molt grosses, com la gegantina copa de Neptú Generalment habiten els fons marins costaners, bé que hi ha espècies a grans profunditats i d’altres que habiten en les aigües dolces
belostòmids
Entomologia
Família d’hemípters heteròpters que comprèn individus de grans dimensions, aquàtics, de cos ovalat, d’ulls grossos i de tíbies aplanades i piloses.
Les antenes són compostes de quatre artells i tenen una funció important en la respiració Devoren una gran quantitat de cries de peixos Abunden arreu del món, però les espècies més grosses i més característiques són americanes, com Belostoma maius , que fa uns 10 cm de llargada