Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
otoció
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, de 90 cm de llargada, 30 dels quals corresponen a la cua, i 40 cm d’alçada a la creu, que és de color bru groguenc, amb el musell i els extrems de les potes i la cua negres.
És de formes esveltes i té el musell punxegut i les orelles grosses És de costums nocturns i s’alimenta d’insectes, vegetals, petits mamífers i carronya Habita a les regions àrides de l’Àfrica oriental i meridional
pompílids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que fan de 5 a 50 mm i són de coloració variable amb reflexos metàl·lics.
Tenen les ales llargues i fines, tot i que són més marxadors que voladors Cacen aranyes, fins i tot més grosses que ells, les quals paralitzen amb el fibló, que instilla verí, i les utilitzen com a nodriment de llurs larves
carronada
Transports
Peça d’artilleria naval, apareguda al s XVIII, de gran calibre i poca longitud (uns 8 calibres).
Descansava en dues planxes de fusta, en lloc del carro dels canons navals, que sostenien un cargol de punteria Foren usades com a peces auxiliars en vaixells que armaven peces més grosses i també per a armar vaixells de poc desplaçament
cap d’ase
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels tríglids del grup de les lluernes, que ateny de 30 a 55 cm.
Les escates de la línia lateral són grosses i rugoses El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanc Viu sobre els fons sorrencs de poca profunditat de la Mediterrània i de l’Atlàntic
cromlec
Cromlec de Stonehenge
Prehistòria
Cercle de monòlits construït a l’època prehistòrica.
Els de Bretanya i els de les Illes Britàniques són formats per pedres altes es destaca el de Stonehenge, a Anglaterra En els dels Països Catalans les pedres són sense treballar, no gaire grosses, i sovint encerclen dòlmens i tombes megalítiques megàlit
plàtan
Plàtan
© Xevi Varela
Botànica
Arbre caducifoli corpulent, de la família de les platanàcies, que pot atènyer 40 m, de capçada ampla, de l’escorça del qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma.
Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle És un excellent arbre d’ombra, molt comú en parcs i passeigs, que suporta molt bé la pollució atmosfèrica Subministra una fusta de bona qualitat
inicial
Disseny i arts gràfiques
Lletra que serveix de principi a un paràgraf, un capítol, un llibre, etc.
Normalment són lletres més grosses que les emprades en el text, i hom les imprimeix en un color o més d’un Hom començà a emprar-les en els manuscrits del s XII, on eren dibuixades pels crisògrafs i acolorides pels illuminadors
llebre de mar
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis, de la família dels aplísids, de 10 a 15 cm de llargada, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que recobreixen completament aquest i la conquilla.
És de color marró amb taques blanques Habita a la Mediterrània, sobre les roques cobertes d’algues, de les quals s’alimenta Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra A limacina i la llebre de mar bruna A depilans
monactinèl·lides
Zoologia
Subclasse d’esponges de la classe de les demosponges, que es caracteritzen perquè tenen l’esquelet constituït per espícules megascleres de diverses formes i fibres d’espongina.
La forma i l’hàbitat d’aquestes esponges són molt variables Poden ésser molt petites o molt grosses, com la gegantina copa de Neptú Generalment habiten els fons marins costaners, bé que hi ha espècies a grans profunditats i d’altres que habiten en les aigües dolces