Resultats de la cerca

Substitueix l’antic hospital del mateix nom del barri de Tendetes, en servei des del 1969 És situat al barri de Malilla i, igual que l’antic, continua essent de titularitat i gestió pública, depèn de la Generalitat Valenciana El projecte arrencà el 1998 i l’edifici ha tingut un pressupost de més de 383 milions d’euros i es considera un dels millors hospitals públics d’Espanya i Europa Disposa de 1000 llits i habitacions individuals i va ser dotat d’una inversió de més de 120 milions per a equipament tecnològic d’última generació

Inaugurada la rehabilitació de l’edifici el 1998, el museu conserva l’ambient d’una casa de família humil del final del segle XIX A la planta baixa es pot seguir la infantesa del músic relacionada amb la vila a través de fotografies i dos instruments musicals molt significatius que marcaren la seva carrera algun la carbasseta i la gralla Una escala arran de la porta estreta de l’entrada condueix als dos pisos que la família Casals ocupava Al primer pis el pare feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família

Consta d’una unitat radioactiva de l’isòtop 60 del cobalt, introduïda en un capçal Aquesta unitat radioactiva és constituïda per un conjunt de discs de cobalt 59, activat en una pila atòmica i transformat en cobalt 60 la unitat és desplaçada mitjançant un sistema teledirigit per tal de situar-la enfront de la finestra del capçal Aquest treballa generalment a una distància de l’eix d’uns 50 a 100 cm La bomba de cobalt ha d’ésser collocada en habitacions que reuneixin les condicions de seguretat necessàries per a impedir una difusió perillosa de les radiacions

Els paviments de les habitacions i d’altres peces interiors de les cases solen ésser de fusta parquet, rajoles mosaic, linòleum, etc, i els magatzems o naus industrials, de maons, formigó, pòrtland, cautxú, etc Els paviments dels carrers solen ésser de llambordins o, més encara actualment, de formigó i d’asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot més modernament a les voreres El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent grava, sorra, etc i un material aglutinant producte bituminós, ciment, etc i, segons la tècnica…

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès II i un…

Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…

El blanc és degut al carbonat de calci format com a resultat de la combinació de la calç òxid de calci amb el diòxid de carboni de l’aire

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de…