Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Roser Berdagué i Costa
Literatura catalana
Traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres, s’ha dedicat professionalment a la traducció, a partir de l’anglès, el francès i l’italià S’hi inicià el 1962 a l’editorial Seix Barral, de la mà de Joan Petit, amb llibres d’assaig literari Des d’aleshores ha traduït al castellà vora tres-cents títols des de manuals d’autoajuda fins a clàssics de la literatura Al català, dels anys vuitanta ençà, hi ha traslladat més de quaranta obres, a recer, sobretot, de l’editorial Laertes, on ha divulgat nombroses narracions juvenils També s’ha acarat a grans noms dels segles XIX i XX Margaret Atwood, Leonora…
Sébastien Japrisot
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Jean-Baptiste Rossi.
La seva literatura s’insereix dins el gènere negre Destaquen les novelles Les mal-partis 1948, la versió cinematogràfica de la qual dirigí el 1976, Compartiment tueurs 1962, versió cinematogràfica de Costa-Gavras 1965, Piège pour Cendrillon 1963, versió cinematogràfica d’A, Cayatte, 1964, La Dame dans l’auto avec des lunettes et un fusil 1966, versió cinematogràfica d’A Litvak, 1970, L’été meurtrier 1977, versió cinematogràfica de J Becker, 1983 , La passion des femmes 1986 i Un long dimanche de fiançailles 1991, versió cinematogràfica de J-P Jeunet, 2004, a més de diverses narracions, i l’…
Milt Jackson
Música
Nom amb què és conegut el vibrafonista de jazz nord-americà Milton Jackson.
Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva…
,
Frank Peter Zimmermann
Música
Violinista alemany.
Començà a estudiar violí a cinc anys Més tard continuà la seva formació a la Musikschule d’Essen amb W Gradow El 1975 interpretà a la seva ciutat natal el Concert per a violí número 3 , KV 216, de WA Mozart Posteriorment perfeccionà la seva tècnica amb Saschko Gawriloff a Berlín i Herman Krebbers a Amsterdam L’any 1984 debutà als Estats Units amb l’Orquestra Simfònica de Pittsburg Ha fet gires de concerts convidat per les millors orquestres i directors, i ha actuat en diverses ocasions en el Festival de Salzburg De la seva extensa discografia, que ha merescut diversos premis, es…
Josep Lapeyra i Rubert
Música
Compositor i director català.
Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al…
Johnny Mandel
Música
Compositor, arranjador i trombonista nord-americà, de nom real John Alfred Mandel.
Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la…
Còdex de Jena
Música
Manuscrit de mitjan segle XIV conservat a la biblioteca universitària de la ciutat turíngia de Jena (Ms.
E1f101 i designat amb freqüència pel seu nom alemany Jenaer Liederhandschrift No es coneix amb certitud la seva procedència, encara que possiblement fou copiat per a Friedrich der Ernsthafe, landgravi de Turíngia El manuscrit arribà a Jena a mitjan segle XVI, segurament portat per l’elector de Saxònia Friedrich der Grossmütige Recull prop d’un centenar de melodies, escrites en notació quadrada no mensural, representatives del repertori dels minnesingern , l’equivalent germànic del fenomen trobadoresc És una de les colleccions més importants de la cançó monòdica profana en llengua alemanya,…
Theo Olof
Música
Violinista neerlandès d’origen alemany.
A cinc anys inicià els estudis de violí amb la seva mare, la violinista Elvira Schmuckler Fugint de l’Alemanya nazi, el 1933 la seva família es traslladà a Amsterdam, on es perfeccionà amb Oskar Back i on debutà el 1935 Després de la guerra feu gires per Europa, els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1951 al 1971 fou concertino de l’Orquestra de la Residència de la Haia Amb el violinista Herman Krebbers formà un duet de violí per al qual compongueren concerts H Badings, G Frid, H Kox i B Maderna 1969 El 1974 fou nomenat concertino de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam,…
Max imilian Raoul Walter Steiner
Música
Compositor nord-americà d’origen austríac.
Estudià a l’Acadèmia Imperial de Música, on fou alumne de Robert Fuchs, Herman Groedner i Gustav Mahler Escriví la seva primera cançó el 1897 i l’opereta Die schöne Griechin 'La bella grega' el 1903 El 1900, amb només dotze anys, es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra i entre el 1904 i el 1914 fou sollicitat en diverses ciutats europees, com Hamburg, Moscou o Londres, per a dirigir orquestres teatrals El 1914 s’establí als Estats Units, a Nova York, on orquestrà i dirigí diversos musicals, com ara el de G Gershwin Lady Be Good i el de J Kern Sitting Pretty Així…
South West Africa People’s Organisation
Política
Partit polític namibi.
Té l’origen en l’organització política i guerrillera d’alliberament ovambo, fundada el 1957 per Herman Toivo ja Toivo, que el 1960 adoptà el nom actual, sota la direcció de Sam Nujoma Multiracial i marxista, lluità contra l’intent de Sud-àfrica de consolidar la seva hegemonia a Namíbia El braç militar de la SWAPO, l’Exèrcit d’Alliberament Popular de Namíbia, atemptà des del 1966 contra objectius sud-africans al territori i rebé el suport d’Angola i Zàmbia on installà les seves bases i de forces cubanes Com a represàlia, aquests estats foren atacats per Sud-àfrica Del 1973 al…