Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
brucita
Mineralogia i petrografia
Hidròxid de magnesi, Mg(OH)2.
Mineral que es presenta en cristalls tabulars romboèdrics, incolors o blancs, de lluïssor vítria o nacrada Té duresa 2,5 i pes específic 2,38-3,40
hidrargil·lita
Mineralogia i petrografia
Hidròxid d’alumini, Al(OH)3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és tabular, té l’estructura en capes i presenta una exfoliació perfecta És de color blanc, grisós o verdós o d’un blanc vermellós, i té l’esclat de vidre Transparent, la seva duresa és de 2,5-3,5, i la seva densitat, de 2,4 Anomenat també gibbsita , és un dels constituents minerals més importants de la bauxita
òxid de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sesquiòxid molt abundant a la natura (el rovell n’és un hidrat).
Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós
bromat
Química
Qualsevol sal de l’àcid bròmic.
Els bromats són obtinguts per oxidació electrolítica dels bromurs o per reacció del brom amb un hidròxid o carbonat en medi aquós Hom els empra a causa de llurs propietats oxidants com a milloradors de panificació i en anàlisi química
Humphry Davy
Humphy Davy
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de…
carbonatació
Alimentació
Part de l’operació de purificació dins la fabricació de sucre
(de canya o de bleda-rave).
El suc procedent de la difusió, amb hidròxid càlcic addicionat, és tractat amb anhídric carbònic gasós, que fa precipitar les sals càlciques solubles en forma de carbonat que en precipitar-se finalment engloba impureses en estat colloidal i desdobla el sacarat càlcic en sacarosa i carbonat càlcic
carbonat de potassi
Química
Pólvores blanques deliqüescents, solubles en l’aigua, on donen solucions bàsiques, i insolubles en alcohol, que es fonen a 891°C.
Hom l’obté principalment per carbonatació de l’hidròxid Troba aplicació en la fabricació de vidres i ceràmiques especials, com a deshidratant, additiu alcalí per a aliments i cosmètics i en la fabricació de tubs de televisió A causa del seu cost, és substituït en moltes aplicacions pel carbonat sòdic, més barat
plumbat
Química
Nom genèric dels oxoanions complexos del plom que existeixen en dissolucions fortament alcalines.
N'existeixen dos tipus el plumbat II, que es forma per la interacció de l’òxid PbO o l’hidròxid PbOH₂ amb solucions alcalines, i que pot ésser representat per PbOH 4- 6 , i el plumbat IV, format a partir del diòxid de plom PbO₂ i que pot ésser representat per PbOH 2- 6
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’…
amfòter | amfòtera
Química
Dit de les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb…