Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
azolitmina
Química
Sal potàssica de l’àcid azolítmic, poc soluble en aigua, molt soluble en àlcalis diluïts, hidròxids o carbonats.
Es troba en la tintura de tornassol i n'és un dels colorants principals És emprat com a indicador en substitució del tornassol la seva zona de viratge es troba entre el pH 4,5 vermell i el 8,3 blau És emprat com a indicador per a àcids minerals, orgànics no per a hidroxiàcids i alcaloides, i també per a la preparació de medis bacteriològics
aigua oxigenada
Farmàcia
Química
Compost de fórmula empírica H 2
O 2
(peròxid d’hidrogen), que tendeix a descompondre’s en aigua i oxigen, utilitzat sempre en solució aquosa com a oxidant, descolarant i antisèptic.
Pura és un líquid incolor, xaropós, càustic per a la pell, miscible amb aigua, soluble en alcohol i èter, de densitat 1,4422 a 25°C que un cop congelat es fon a -0,41°C Bull a 150,2°C, però es descompon per la calor en aigua i oxigen, cosa que obliga a destillar-la a pressió reduïda És un àcid molt feble i té per estructura HO-OH amb possible tautomerisme amb H-H-O → O Es presenta i és utilitzada sempre en solució aquosa, a concentracions que varien entre 3 i 90% Amb negra de platí esdevé explosiva la retarden, en canvi, els àcids, l’alcohol i moltes substàncies orgàniques, i les solucions…
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a…
pentasulfur d’antimoni
Química
Pólvores ataronjades, insolubles en aigua, solubles en hidròxids alcalins i sulfurs (que donen tioantimonats M 1 3
ISbS 4
) i en àcid clorhídric concentrat.
És obtingut per l’acció del sulfur d’hidrogen sobre una mescla de SbCl 5 i aigua o descomponent amb àcid el tioantimonat sòdic Na 3 SbS 4 9H 2 O sal de Schlippe És emprat en la fabricació de llumins, en pirotècnia, com a pigment i, sobretot, amb el nom de sofre daurat d’antimoni, en la vulcanització i coloració del cautxú
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
vanadi
Química
Element químic, de nombre atòmic 23, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la primera sèrie de transició i fou descobert l’any 1830 per NSefström i preparat en forma relativament pura per Roscoe l’any 1867 mitjançant reducció del clorur VCl₃ amb hidrogen És el vint-i-dosè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix el 0,01% de pes El vanadi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 50 0,24% i 51 99,76% El 50 V és radioactiu, amb una vida mitjana de 6 × 10 15 anys és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Ocorre a la natura en forma de nombrosos minerals, els més…
calç sodada
Química
Mescla dels hidròxids de calci i de sodi preparada amarant calç viva amb solució diluïda de sosa càustica, emprada en la indústria i en el laboratori per la seva propietat d’absorbir el diòxid de carboni.
degradació de Hofmann
Química
Reacció en què els hidròxids d’amoni quaternari en els quals un dels substituents del nitrogen té almenys un àtom d’hidrogen en la posició β es descomponen en escalfar-los i donen una olefina i una amina terciària.
antiàcid
Farmàcia
Fàrmac que actua neutralitzant per reacció química l’acidesa, com el clàssic bicarbonat sòdic, el citrat i el fosfat sòdics, el carbonat càlcic i l’òxid de magnesi, o eliminant-la per adsorció, com els silicats i els hidròxids d’alumini.
També han estat provades, amb poc èxit, les resines bescanviadores d’ions
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…