Resultats de la cerca

La seva mare era professora de piano al Liceu de Música d’Amsterdam i el seu oncle matern, que l’introduí en l’estudi de la flauta de bec, era amic dels compositors Paul Hindemith, Darius Milhaud i Francis Poulenc De jove se sentí atret pel jazz i pel clarinet, instrument que estudià, juntament amb la flauta, al Liceu de Música d’Amsterdam El 1946 feu el seu debut Fou un dels pioners a Holanda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics L’any 1963 fundà el conjunt Syntagma Musicum, que destacà per les seves interpretacions de música medieval i renaixentista Gràcies a la…

Estudià música als conservatoris de la Haia i de Rotterdam i debutà el 1946 al Théatre de la Monnaie de Brusselles Després d’haver actuat en diversos teatres d’òpera belgues i holandesos, en 1947-51 fou membre de la companyia de l’Òpera d’Anvers Els anys 1951-53 actuà a l’Òpera de Wiesbaden i el 1952 es presentà amb èxit a la Staatsoper de Berlín El 1951 inicià les seves collaboracions amb el Festival de Bayreuth i dos anys després cantà al Maggio Musicale Fiorentino amb Agnese di Hohenstaufen G Spontini Des del 1953 fins al 1971 cantà regularment a l’Òpera d’Hamburg Actuà amb èxit als…

Descendent d’una família d’artistes, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de la Haia i, a partir del 1953, al conservatori de la mateixa ciutat amb el baríton P Bernac Posteriorment amplià la seva formació a França, gràcies a una beca d’estudis Especialitzat en l’oratori i el lied , el seu repertori inclou compositors de diverses èpoques, des de C Monteverdi fins a F Poulenc, passant per JS Bach, R Schumann o M Musorgskij Ocasionalment cantà també òpera, com ara I Pagliacci , de R Leoncavallo Desenvolupà una intensa carrera a França, on destacà sobretot en oratoris i recitals de cançó francesa…

L’any 1909 s’establí a Anglaterra, on desenvolupà la seva carrera Treballà com a periodista i crític musical per a diverses publicacions europees Feu amistat amb un grup de compositors britànics, entre els quals cal esmentar Cecil Grey, Constant Lambert, Kaikhosru Shapurji Sorabji i William Walton La seva música, encara que despertà un cert interès en diversos autors durant la dècada del 1920, mai no rebé el reconeixement popular, i després de la seva mort desaparegué del repertori El seu catàleg és constituït bàsicament per música de cambra, per a orquestra i per a piano, cançons per a veu…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les composicions d’…

Músic de formació autodidàctica, els seus estudis amb Pijper l’estimularen a compondre una primera simfonia que arribà a ser interpretada per l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam el 1930 i que despertà un gran interès entre el públic i la crítica Aquest brillant inici, juntament amb la seva Simfonia número 2 1932, li obrí les portes com a professor de diferents centres musicals, fins a l’obtenció de la plaça de director del Conservatori Estatal de la Haia 1942-45 El mestratge en la disciplina d’acústica a la Universitat d’Utrecht li suposà el reconeixement de la seva obra musical, i el…

Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Les seves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants referències al folklore i el…

Estudià filosofia 1922-26 i teologia 1930-35, al mateix temps que cursava musicologia amb Louis van Tulder, Marius Monnikendam i Johan Winnubst Ensenyà història i teoria de la música en diferents centres, com als conservatoris de Rotterdam 1939-43 i Amsterdam 1937-43 i a la universitat de la capital holandesa a partir del 1947 Fou secretari de la Unió Musical del Regne dels Països Baixos 1945-58, fundador i secretari de Nederlandse Toonkunstenaars Raad i president del Nederlandse Sint-Gregoriusvereniging 1958-67 Estudià molts aspectes de la música i la teoria musical de l’Edat Mitjana i…

Estudià filosofia i teologia al seminari de Haaren i fou ordenat de sacerdot el 1912 A més, estudià musicologia 1915-17 amb G Adler a la Universitat de Viena, on es doctorà en aquesta especialitat Participà en diverses institucions musicals, com la Societat Internacional de Musicologia a Utrecht, que presidí del 1952 al 1955 Fou director de la Unió per a la història de la música dels Països Baixos 1934-57 Catedràtic d’història i teoria de la música a la Universitat de Utrecht 1928, feu una important contribució al desenvolupament de la musicologia als Països Baixos Obtingué reputació…

Estudià enginyeria a Delft i música al Conservatori de Frankfurt Fou alumne del teòric Heinrich Schenker a Viena 1925-34, les idees del qual l’influïren fortament Schenker l’incità a crear un arxiu fotogràfic de manuscrits musicals 1927 al departament de música de la Biblioteca Nacional de Viena Aquest arxiu conté una gran quantitat de còpies fotografiades de manuscrits autògrafs de grans compositors, des de JS Bach fins a J Brahms A partir del 1919 començà a formar-ne una collecció monumental, que, a part de contenir nombrosa música des de l’època clàssica fins al Romanticisme, incloïa…