Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Joan Anguera i Picanyol
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor, director i pedagog.
Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17 Barcelona 3 , dirigits per…
Pedro Ramírez Vázquez
© Universidad Autónoma Metropolitana (Mèxic)
Arquitectura
Política
Arquitecte i polític mexicà.
Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina…
Montserrat
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer publicat entre el 1898 i el 1899.
Desenvolupament enciclopèdic Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat , format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí la publicada arran de les festes del suposat millenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu 1880, com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg Cançons de Montserrat i Llegenda de Montserrat ,…
Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…
Unión, Progreso y Democracia
Política
Partit polític espanyolista fundat l’any 2007.
Prové de sectors del centreesquerra inicialment del País Basc que qüestionen el marc jurídic i les formacions polítiques majoritàries de l’Estat espanyol PP i PSOE per ser excessivament tolerants amb els nacionalismes basc i català En el seu sorgiment tingueren una gran rellevància moviments com Basta Ya, liderat pel filòsof Fernando Savater , el qual n'és l’ideòleg principal, apareguts com a reacció als atemptats d' ETA La seva primera líder durant la primera dècada d'existència del partit, fou Rosa Díez, que protagonitzà l’escissió del PSOE del País Basc a partir del qual es constituí el…
Luis de Guindos Jurado
© La Moncloa
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials pel Colegio Universitario de Estudios Financieros de la Universidad Complutense de Madrid, el 1983 superà oposicions a tècnic comercial i economista de l’Estat Des d’aleshores ha ocupat càrrecs tant en organismes públics com en l’empresa privada Entre d’altres, ha estat soci conseller d’AB Asesores, vocal assesor del secretari d’Estat d’Economia i cap del Gabinet Tècnic de la Secretaria General de Comerç En la primera legislatura del Partido Popular presidida per José María Aznar López , el 1996 fou nomenat director general de Política…
Richard Hamilton
Pintura
Pintor anglès.
Es formà a Londres, al Westminster Technical College, la St Martin's School of Art i finalment a la Royal Academy Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà com a dibuixant tècnic Completà els estudis artístics després de la guerra, malgrat ser expulsat de la Royal Academy, i es dedicà en un principi al disseny d’exposicions d’art i a l’ensenyament del disseny gràfic al Central School of Arts and Crafts de Londres i a la Universitat de Durham de Newcastle-on-Tyne Aquests anys féu les seves primeres exposicions a l’Institute of Contemporary Art, on amb altres artistes com ara Eduardo…
Srebrenica
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
És situada a la República Sèrbia Republika Srpska, una de les dues entitats administratives de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, creat el 1992 El juliol del 1995 hi tingué lloc la massacre de Srebrenica , l’assassinat en massa més greu de les guerres que acompanyaren la dissolució gradual de Iugoslàvia 1992-99 i que enfrontà sobretot l’exèrcit Iugoslau i les milícies prosèrbies contra croats i musulmans En els enfrontaments armats que esclataren a Bòsnia i Hercegovina, les milícies prosèrbies encerclaren la ciutat la primera setmana de juliol La població civil estava…
Manuel Brunet i Solà
Periodisme
Periodista i escriptor.
Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratfge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…
Teodor Llorente i Olivares
Literatura catalana
Poeta, periodista, traductor i historiador.
Vida i obra Llicenciat en dret 1858, fou director del diari “La Opinión” 1861, que adquirí del marquès de Campo, el 1866, i el transformà en “Las Provincias”, que dirigí efectivament fins el 1904 i honoràriament fins a la seva mort Hi exercí d’ideòleg literari i polític i hi demanà una descentralització «administrativa i moral» de l’Estat espanyol Fundà i dirigí la “Revista de Valencia” 1880-83, i fou nomenat cronista de la ciutat 1890-1911 a moltes de les seves cròniques periodístiques utilitzà el pseudònim de Valentino Evolucionà des del liberalisme moderat fins al monarquisme…