Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
Josep Iglésies i Fort
Historiografia catalana
Historiador, demògraf, geògraf i escriptor.
Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…
L’arquitectura romànica a Catalunya
Historiografia catalana
Obra elaborada per l’arquitecte, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch (1867 — 1956) amb la col·laboració de dos joves arquitectes: Antoni de Falguera (1876 — 1945) i Josep Goday i Casals (1882 — 1936).
Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura romana…
Carta en favor del català
Declaració del català com a llengua del departament dels Pirineus Orientals feta el 10 de desembre de 2007 pel Consell General.
Té nou articles, en què es reconeix l’autoritat lingüística de l’IEC i es fa una declaració de bones intencions a favor del català com a llengua pública i privada, sens perjudici de l’oficialitat del francès La declaració no és legislativa, ni és competència del Consell General l’oficialització de les llengües
Les acadèmies dels Països Catalans subscriuen un protocol per a una llengua estàndard
Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears UIB, Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques
Amadeu Pagès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…
,
Associació Catalana de Sociologia
Sociologia
Associació de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), creada el 1979.
Actualment assumeix el paper d’acadèmia científica i inicialment se centrà en els aspectes corporatius i professionals En aquest sentit donà suport a la creació, el 1988, del Collegi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya COLPISC, amb la finalitat de defensa corporativa de la professió Des de la seva fundació, les activitats prioritàries han estat l’organització de les diverses edicions del Congrés Català de Sociologia i l’organització del primer Congrés de Joves Sociòlegs el 2000 L’ASC també ha participat en els congressos organitzats per la Federació…
Josep González-Agàpito i Granell
Educació
Pedagog.
Doctor en pedagogia i catedràtic de teoria i història de l’educació a la facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona És membre de la Societat Catalana de Pedagogia i del Consell Escolar de Catalunya, i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans IEC Ha publicat nombrosos treballs sobre història de l’educació i política educativa
William James Entwistle
Historiografia catalana
Filòleg escocès.
Especialista en llengues i literatures hispàniques, fou professor a Manchester, Glasgow i Oxford La seva primera obra històrica important fou The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, on analitzà, en consideració d’igualtat, les quatre grans tradicions literàries peninsulars la castellana, la catalana, la portuguesa i la basca Aquesta concepció plural dels estudis hispànics la desenvolupà també en l’article “El concepte d’historiografia espanyola” 1936, publicat en EUC , on defensà el criteri que cal considerar historiografia espanyola tots els textos històrics…
L’Institut d’Estudis Catalans inaugura una seu a Perpinyà
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet, inaugura a Perpinyà la primera delegació d’aquest organisme fora del Principat El nou centre ha estat possible gràcies a un conveni amb la Universitat de Perpinyà, la primera universitat francesa que reconeix oficialment l’IEC com a acadèmia de la llengua Un dels primers objectius de la delegació és fer una enquesta sociolingüística de la Catalunya del Nord