Resultats de la cerca

Vida i obra Germà gran d’ Antoni , Miquel ,  Bartomeu  i Francesc, es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a La Dulzaina , Revista Balear , La Ignorància  i La Roqueta , i també al Calendari Català de FP Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to personal Tanmateix, la seva obra més important és la sèrie de vuit narracions…

Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes , Es frac ,…

El 1892 es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà 1897 a Madrid amb la tesi d’història literària Historia crítica del sainete en el siglo XVIII Fou catedràtic auxiliar de l’Institut Balear de Palma El 1902 s’installà a Maó, on ocupà la càtedra de geografia i història de l’Institut General i Tècnic Desenvolupà una tasca cultural molt important i fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó Com a poeta, fou guardonat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i el 1891 Com a investigador, centrà els seus estudis en la crítica històrica i literària i en la història de l’educació Feu…

Sembla probable que sigui la representació de la torre del joc d’escacs

Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor feu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc, i algun edifici d’estil premodernista Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lulliana 1880, en el butlletí de la qual publicà una gran quantitat de dades per a una història de les belles arts a Mallorca creà i dirigí el Museu de la Sapiència 1880-1904, base de l’actual museu diocesà, i publicà un Álbum artístico de Mallorca 1874 Es donà a conèixer com a escriptor a La Dulzaina  1868-69 i collaborà activament a Revista Balear , Museo…

El títol complet és Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709 Barcelona 1709 L’obra és dividida en tres volums volum I fins el 1163, volum II fins el 1458, volum III fins el 1709 L’autor, amb un concepte pragmàtic de la història, escriví per contribuir a…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…

Vida i obra Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1878, convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del modernisme El mestratge de Josep M…