Resultats de la cerca

Després d’ésser dissolta per Felip V, el collegi continuà regit pels dominicans, i després fou seminari diocesà Fins el 1997, que es posà en marxa l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr Manyà, l’única titulació superior que s’hi impartí durant molts anys era la d’infermeria, que es cursava a l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta, dependent de l’Institut Català de la Salut Ambdues escoles són adscrites a la Universitat Rovira i Virgili

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

Pioner del karate a Catalunya, s’inicià amb el m estre Vicente del Olmo  al Club Guinardó Mestre internacional i cinturó negre sisè dan 1995, es proclamà campió d’Europa 1981 i quart al Campionat del Món 1981 en la categoria de 60 kg Regentà diversos gimnasos 1974-2000 Fou entrenador i àrbitre a nivell estatal Jutge del tribunal de graus 1980-94, durant la dècada de 1990 impartí diversos cursos tècnics de la modalitat kumite combat i de defensa personal per a equips de seguretat i protecció

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a Europa amb Nadia Boulanger i Madeleine Lipatti S’especialitzà en l’acompanyament de veus, particularment en el terreny del lied , i també dedicà una especial atenció a l’acompanyament de compositors de chanson francesa del segle XX Fou acompanyant, entre d’altres, de Jessye Norman, Nicolai Gedda, Elly Ameling o Jennie Tourrel Dirigí el Festival de Princeton i impartí lliçons magistrals d’acompanyament de lied arreu d’Europa i dels Estats Units

Destacà principalment en el camp de la zootècnia equina Fou professor de zootècnia a l’Institut Català de Sant Isidre i impartí cursos d’hipologia a l’Ateneu de Barcelona Collaborà en la fundació de la revista El Eco de la Veterinaria 1853, que quatre anys més tard adoptà el nom de La Veterinaria Española Fou president de l’Academia Médico-Veterinaria Barcelonesa 1855 Cal destacar les seves publicacions Cría caballar, Reglamento Orgánico de la Veterinaria Española i Reglamento para la Inspección de carnes en provincias

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre 1789

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal Contractada al Teatre dels Camps Elisis de París, hi cantà sovint, com també al Châtelet i a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat En aquest darrer teatre estrenà nombroses operetes -gènere en el qual destacà especialment- d’autors contemporanis francesos, com Madame Sans-Gêne , Ciboulette o Fragonard Actuà diverses vegades a Londres, però la seva carrera tingué poca projecció internacional Amb una clara inclinació cap a la docència, impartí classes de cant al Conservatori de Versalles 1958-63 i, després, al Conservatori de París 1964-76

Estudià al Conservatorio di Santa Cecilia amb S Falchi composició i R Renzi orgue Es diplomà el 1910, any en què també fou ordenat de sacerdot Del 1912 al 1950 impartí classes d’harmonia i cant gregorià a la Scuola Pontificia di Musica Sacra de Roma i del 1911 al 1947 fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore Considerat sovint l’hereu de L Perosi, a més de la nombrosa producció sacra cal destacar-ne les dues òperes de temàtica religiosa Cecilia 1923 i Margherita da Cortona 1938

Estudià a la seva ciutat natal amb Jesús Guridi, entre d’altres, i posteriorment a París, on fou deixeble de Paul Dukas A Basilea estudià direcció d’orquestra amb Felix Weingartner El 1933 tornà a Bilbao, on dirigí la Banda Municipal El 1939 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal Es traslladà a Madrid, on impartí classes d’harmonia al conservatori a partir del 1953 dirigí l’Orquesta de Conciertos i presidí l’Asociación de Directores de Orquesta Españoles Compaginà aquesta activitat amb collaboracions amb l’Orquestra Nacional d’Espanya