Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Jeannot de l’Escurel
Música
Compositor francès.
Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa que una part…
Milet

Ruïnes de l’antic teatre grec de Milet
faktor1komma5 /by Claus P. Heibel (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la desembocadura del riu Menderes.
Ocupada, segons la tradició, pels caris, al segle XIII o al XII aC fou poblada per colons grecs procedents de l’Àtica i de la Beòcia Durant els segles VIII-VI aC adquirí el màxim desenvolupament, gràcies a la importància del comerç i de l’exportació de llana, ceràmica, etc Alhora fou un dels fogars més brillants de la civilització grega amb la seva escola filosòfica esola de Milet Establí factories comercials —més tard colònies— a Egipte, a l’Hellespont, a la Propòntida i al Pont Conquerida pels perses, juntament amb les altres ciutats jòniques es rebellà contra aquests i sucumbí Fou…
costumari
Història
Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats en escrit, per tal de regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs i que comporten una situació de dret.
L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…
Risorgimento
Història
Moviment polític i literari italià del s XIX que culminà amb la unitat estatal d’Itàlia.
En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per…
Lluís XV de França

Lluís XV de França en un retrat realitzat per Jean-Baptiste van Loo
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1715-74).
Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre del rei, i d’…
menestral
Història
Individu que professava una art mecànica i que, a l’Antic Règim, formava part d’un gremi o una confraria (a diferència dels artistes, que s’agrupaven en col·legis).
Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…
Belfast

Belfast Titanic
© Turisme d’Irlanda / Chris Hill
Ciutat
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, que constitueix el districte homònim, a la desembocadura del riu Lagan.
S'estén a la sortida d’una vall on conflueixen els camins d’accés a l’interior de l’Ulster, i presenta una segregació de barris per a protestants 70% de la població i catòlics 30% al nucli antic, com a conseqüència dels esdeveniments de la segona meitat del s XIX És el primer nucli industrial construcció, destilleries de whisky , indústria aeronàutica i química i el primer port comercial d’Irlanda del Nord Té aeroport internacional Centre cultural i d’ensenyament superior Queen's University of Belfast, fundada l’any 1908 El nucli primitiu de la ciutat era un castell construït el 1177 i…
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…
Elionor de Prades
Història
Reina de Xipre.
Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no s’apaivagaren…
Lieja

Lieja Interior de l’abadia de Saint-Jacques
© O.T.Liege / Marc Verpoorten
Ciutat
Capital de Valònia i de la província homònima, Bèlgica, a la confluència dels rius Mosa i Ourthe.
Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment Universitat, fundada el 1817 Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana…