Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Garcilaso de la Vega
Historiografia
Historiador castellà, conegut com El Inca
.
Era fill del governador de Cuzco Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa incaica Isabel Chimpo Ocllo El 1561 viatjà a Castella i ja no tornà mai més al Perú Les seves obres — La Florida del Inca 1605, Comentarios Reales 1609, Historia general del Perú segona part de l’anterior, 1617— constitueixen valuoses cròniques de la vida incaica i fan de l’autor una de les figures capdavanteres de la literatura historiogràfica castellana
Francina Armengol
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Armengol_Francina.jpg)
Francina Armengol
© PSOE
Política
Dret
Nom pel qual és coneguda la política Francesca Lluc Armengol i Socias.
Llicenciada en farmàcia per la Universitat de Barcelona 1995, cursà també estudis de dret per la Universitat Oberta de Catalunya, i posteriorment exercí com a farmacèutica a l’apotecaria familiar 1995-99 Afiliada al Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE, n’ha ocupat la secretaria de la dona 1997 i 2000 i la secretaria general de la Federació Socialista de Mallorca 2000-12 Des d’aquest any és secretària general del partit ratificada el 2017 i el 2021 Inicià la carrera política com a regidora a l’Ajuntament d’Inca 1998-2000, i també ha estat consellera del Consell de…
Vilcabamba
Geografia històrica
Província de l’antic imperi inca, al Perú.
Després de la conquesta de Sacsahuamán per Castella, l’emperador Manco Cápac II es refugià a Vilcabamba, on fou assassinat El seu successor, Sairi Tupac, acceptà la proposta del virrei Hurtado de Mendoza de tornar a Cusco 1558, però un noble inca, Tito Cusi Iupanqui, es proclamà emperador i continuà la dinastia de Vilcabamba 1560 Reducte del nacionalisme indígena enfront dels colonitzadors, el virrei Francisco de Toledo sufocà una revolta comandada per Tupac Amaru I 1570-72 i anorreà l’imperi de Vilcabamba
Antoni Caimari i Alomar
Música
Compositor mallorquí.
Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura fou la…
Pere Andreu
Educació
Dret
Advocat i pedagog.
Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana 1823 Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País —a la qual havia ingressat el 1834— que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l' Institut Balear
Joan Capó i Valls de Padrinas
Historiografia catalana
Historiador local de Felanitx i Inca, pedagog i editor.
Vida i obra Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de Madrid 1911-14 Fou inspector d’ensenyament primari a Tarragona 1914 i Balears 1915-24, i el 1925 fou nomenat inspector en cap Implantà el certificat de cultura elemental a les Illes Balears i fomentà la construcció d’escoles públiques, seguint els corrents europeus del moviment de renovació pedagògica conegut com a Escola Nova Promogué les colònies d’estiu com també la formació constant dels mestres amb pràctiques pedagògiques d’avantguarda El 1920 projectà el Congrés Nacional d’Educació, organitzà el curset elemental de psiquiatria…
Berenguer d’Anoia
Literatura
Trobador.
Visqué probablement al principi del s XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328, fa suposar que fou escrit amb anterioritat
Qhapaq Ñan
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Qhapaq_Nan.jpg)
Vista d'un camí del Qhapaq Ñan
© Projecte Qhapaq Ñan
Història
Sistema de vies de l'imperi inca de 30.000 km que recorria la serralada dels Andes.
És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la…
Ca Nostra
Setmanari
Setmanari editat i dirigit a Inca del 1907 al 1929 per Miquel Duran i Saurina, que en fou el principal redactor; era d’orientació catòlica conservadora.
Tingué tres èpoques 1907-14, 1919-25 i 1928-29 Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció
Valerià Pinell i Font
Pintura
Pintor.
Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fórmules postimpressionistes També és notable la seva producció com a muralista