Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
uracil
Bioquímica
Base pirimidínica aromàtica que hom obté per hidròlisi dels àcids nucleics.
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 338°C Pot ésser preparat sintèticament per diversos mètodes, el més important dels quals és la reacció de la urea amb el formilacetat d’etil Pot existir en quatre formes tautòmeres, i hom el troba sobretot en la forma cetònica És emprat en la recerca bioquímica
ricinoleat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid ricinoleic.
Els ricinoleats alcalins són sòlids blancs, cerosos, que s’obtenen per saponificació de la ricinoleïna i són emprats com a agents emulsionants en la manufactura de sabons especials D’altra part, els ricinoleats d’alcohols de cadena curta, que hom obté per esterificació de l’àcid ricinoleic o per alcohòlisi de la ricinoleïna, són líquids incolors, emprats com a plastificants, lubrificants i agents mullants
treonina
Bioquímica
Aminoàcid essencial, un dels més corrents a les proteïnes, especialment a la caseïna.
La seva forma natural és la 2 S , 3 R , que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 2 5 = -28,3° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 255-257°C Hom l’obté per hidròlisi de la caseïna, i té aplicació com a complement alimentari i en la recerca bioquímica
àcid toluic
Química
Cadascun dels tres àcids carboxílics aromàtics isomèrics derivats formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup carboxil.
Són tots tres sòlids incolors, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics L’isòmer orto és obtingut per oxidació del o -xilè i és emprat en la preparació de resines alquídiques i de polièsters L’isòmer meta , obtingut per oxidació del m -xilè, és emprat, en forma de dietilamida, com a repellent d’insectes L’isòmer para , obtingut per oxidació del p-cimè , és emprat en la preparació de plastificants
serina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que ocorre a la natura en la forma L (-).
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica
zooflagel·lats
Zoologia
Subclasse de flagel·lats integrada per espècies de nutrició bàsicament heteròtrofa, mancats de cloroplasts i de pigments assimiladors, que presenten un nucli o més, idèntics.
Incolors i solitaris o colonials, n'hi ha de lliures, nedadors en diversos tipus d’aigües, i de fixos, la majoria dels quals són comensals, paràsits o simbionts Certes espècies, a més del flagel o dels flagels, tenen pseudopodis En forma de cist quitinós, poden perdre el flagel La reproducció és asexual, per divisió simple o múltiple, o sexual per gàmetes singàmia És un grup heterogeni que comprèn els ordres dels protomonadins, rizomastigins, polimastigins, opalinins, hipermastigins i craspedomonadals
carnal·lita

Carnal·lita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de magnesi
i de clorur de potassi
hidratat, amb el 8,7% de magnesi, el 14,1% de potassi, el 38,3% de clor i el 38,5% d’aigua.
Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona
santonina
Farmàcia
Química
Lactona sesquiterpènica que ocorre en diverses espècies d’artemísia.
Es presenta en forma de cristalls incolors, que s’engrogueeixen per acció de la llum, inodors i insípids, òpticament actius α 1 8 D = -173°C en alcohol, solubles en alcohol i benzè i insolubles en l’aigua, que es fonen a 174-176°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprada en medicina com a antihelmíntic, i ha estat utilitzada en pediatria per les seves propietats organolèptiques És, però, tòxica, i produeix sovint xantòpsia i trastorns gastrointestinals
color
Física
Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris, que són anomenats vermell, groc i blau aquesta classificació no té cap relació semàntica amb els colors cromàtics Els anticolors o colors complementaris són propis dels corresponents antiquarks Els hadrons, constituïts per quarks, són incolors, és a dir que són la mescla de tres quarks dels tres diferents colors primaris o de quarks-antiquark de colors complementaris La cromodinàmica quàntica , que estudia la interacció forta, rep el seu nom d’aquesta càrrega dels quarks
triptòfan
Bioquímica
Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L (—).
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol calent, amb una rotació específica α D -20 = -31,5° en aigua i un punt isoelèctric de 5,9, que es fonen amb descomposició a 290-292°C Es biosintetitza a partir de l’àcid antranílic i és precursor, entre d’altres, de l’indole, l’àcid nicotínic i els ommocroms Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per síntesi a partir de l’indole, per transformació en gramina i condensació amb el benzamidomalonat de dietil És emprat en medicina i com a complement de la nutrició