Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
cerambícids

Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud…
biotipologia
Antropologia
Psicologia
Estudi de la constitució humana amb la finalitat d’establir les correlacions existents entre les característiques morfològiques, fisiològiques, psicològiques i àdhuc patològiques dels individus, i d’agrupar aquests segons uns patrons bàsics o biotips.
Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola…
territorialisme
Etologia
Mecanisme de defensa de l’àmbit domèstic en què es desenvolupen els organismes, que tendeix a allunyar els individus o grups els uns dels altres.
Entès així, tots els grups taxonòmics tenen formes de lluita de defensa del territori, des dels organismes inferiors, en els quals es desenvolupen sistemes passius que tendeixen a fer incompatible la vida d’altres organismes, mitjançant la secreció de composts químics, com ara antibiòtics i substàncies allelopàtiques en general, fins als organismes superiors, que se serveixen de comportaments complexos, controlats per un sistema nerviós prou desenvolupat Tot i això, sovint hom parla de territorialisme limitant-ne l’abast al que presenten els vertebrats superiors i alguns artròpodes, basats en…
institució total
Sociologia
Lloc de residència i treball, com ara una presó, una caserna, un centre psiquiàtric, etc, on un gran nombre d’individus es troben en la mateixa situació, resten aïllats de la societat i comparteixen durant el tancament una rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada.
El sociòleg Erving Goffman estudià especialment aquest tipus d’institucions tancades, referint-se sobretot a establiments residencials on s’organitza la vida quotidiana dels interns Les institucions totals, amb les seves pròpies normes i el seu aïllament, porten, els individus que s’hi incorporen, a un procés de resocialització i de reaprenentatge dels rols
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
morsa
Mastologia
Gènere de mamífers carnívors de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels odobènids, integrat per individus que atenyen més de 5 m de llargada i tenen un pes de 1 000-1 500 kg.
El cos és allargat i presenta un engruiximent a la part mitjana el cap, arrodonit, és petit comparat amb la resta Aquestes característiques els donen una forma molt dinàmica per a moure's bé en llur ambient, que és la mar Destaca el gran desenvolupament de les dues dents canines de la mandíbula superior, que poden ultrapassar els 70 cm de llargada La pell, molt gruixuda, és de color vermellenc en els individus joves i groguenc en els vells Es nodreixen bàsicament de molluscs, peixos i equinoderms Habiten a les regions circumpolars del nord, i llur carn és apreciada pels esquimals…
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres
lluita per l’existència
Biologia
Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes, és a dir, d’aquells que presenten variacions favorables respecte al medi ambient natural que els envolta (darwinisme).
Aquest concepte fou introduït segurament per ARWallace Actualment, el concepte de “lluita per l’existència” ha deixat de tenir un significat evolutiu, puix que el medi ambient actua seleccionant aquells individus que tenen una descendència més nombrosa que normalment són els més ben adaptats al medi, però no els guanyadors d’una lluita cruenta
antílop

Antílop defassa mascle (Kobus defassa defassa)
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels antilopins, pertanyents a diversos gèneres, i a algun artiodàctil no bòvid, com és el cas de l’antílop americà.
Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles El coll és allargat Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles Són de costums preferentment nocturns El dimorfisme sexual és, en general, acusat Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’…
família
Antropologia social
Sociologia
Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
La família biològica pare, mare i fills de la parella no sempre coincideix amb la família social, ni en les societats de més arrelada monogàmia L’element que defineix i constitueix la família és el matrimoni o reconeixement social, que vincula la parella i la descendència dins el sistema social La relació entre els ascendents del marit i els de l’esposa, així com entre llurs descendents, crea diferents tipus de parentiu El fet fonamental que aglutina la família és social, bé que basat en una necessitat biològica d’aparellament i continuïtat Les finalitats que els grups humans persegueixen en…