Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
la Riera
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans sense pas a nivell i un branc, descobert, del canal de la Infanta És l’únic nucli que té possibilitats d’expansió
Lluís I d’Etrúria
Història
Rei d’Etrúria o Toscana (1801-03) i infant d’Espanya.
Fill de Ferran I, duc de Parma, acceptà el tron del nou regne d'Etrúria , creat per Napoleó, malgrat l’oposició del seu pare Durant els dos anys que regnà, Etrúria romangué ocupada per les tropes franceses Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d’Espanya, filla de Carles IV
García Ordóñez
Història
Comte de Nájera (1076), després d’haver estat alferes de Castella.
Es casà amb Urraca, infanta de Navarra Enemic del Cid, intrigà perquè Alfons VI el desterrés El 1096 no pogué impedir que Osca caigués en poder de Pere I d’Aragó Tutor de l’infant Sanç, l’acompanyà a Uclés al capdavant de les tropes castellanes, on fou mort pels almoràvits
Campreciós
Barri
Barri del municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del nucli urbà.
Hi ha nombroses hortes hortalisses i, sobretot, pomeres regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies Cal Bielet, Cal Valls La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià
tractat de Cefalù
Història
Pacte signat per Carles de Salern (1285), presoner de Pere II de Catalunya-Aragó a Cefalù, pel qual renunciava a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II de Catalunya-Aragó, en canvi del seu alliberament.
El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant amb un dels fills d’aquest Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però ni França ni el papa Honori IV no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac 1286
Ferran II de les Dues Sicílies
Història
Rei de les Dues Sicílies (1830-59).
Fill primogènit de Francesc I i de la infanta Maria Isabel d’Espanya El 1830 concedí una àmplia amnistia política, però posteriorment tornà a una política absolutista El moviment revolucionari del 1848 li féu concedir una constitució, però les divisions dels liberals li permeteren de no aplicar-la i de portar a terme una forta repressió
Jean Ranc
Pintura
Pintor.
Deixeble de HRigaud, des del 1724 treballà com a pintor de cambra de Felip V d’Espanya, i aportà el tipus de retrat ampullós i artificiós francès Entre la seva obra es destaca la conservada al Museo del Prado Felip V a cavall, Isabel de Parma, L’infant Ferran i el seu gos, L’infant Carles, La infanta Maria Anna Victòria
pau d’Almazán
Història
Pau signada a la vila castellana d’Almazán el 12 d’abril i a Lleida el 10 de maig del 1375.
Posà terme a la discòrdia entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, sorgida arran de l’accés del segon al tron Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand Du Guesclin 1369
Luchino Scarampi
Economia
Història
Mercader piemontès, naturalitzat barceloní el 1394, fou un dels principals agents financers de Joan I de Catalunya-Aragó.
Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…
Berenguer de Bellvís
Cristianisme
Bisbe de Vic (1298-1301).
Essent sagristà capitular de Vic fou tramès 1291 a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi