Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
punt interior
Matemàtiques
En un conjunt A d’un espai topològic, punt del qual existeix un entorn totalment inclòs en A
.
El conjunt de tots els punts interiors de A és anomenat interior de A i hom el designa per Å
aïllador
Electrònica i informàtica
Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors.
Cal distingir els aïlladors per a línies aèries i per a installacions interiors Per a línies aèries hi ha els aïlladors rígids o de suport i els de suspensió o de cadena, constituïts per porcellana o vidre A les installacions interiors generalment tots són de suport, i estan constituïts per porcellana o aglomerats a base de resines sintètiques La porcellana que constitueix els aïlladors té un coeficient de dilatació lineal de 0,03 x 10 -4 per kelvin, una resistència a la tracció de 5 a 6 kPa i una resistència a la compressió d’uns 30 a 40 kPa Per tal que un aïllador…
Eduard Llorens i Masdeu
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Format a Llotja i, amb Gleyre, a París Notable pintor de gènere, fou un dels principals decoradors d’interiors del seu temps
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben…
aràlia del japó
aràlia del Japó
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust originari de la Xina i del Japó, de fulles persistents tot l’any, coriàcies, d’un verd fosc, lobulades, i flors en panícula piramidal.
Pel seu fullatge és emprada com a planta ornamental Suporta el conreu en tests i pot viure en llocs poc illuminats planta d’interiors
yamato-e
Art
Dit de l’escola pictòrica japonesa del segle XII i del començament del XIII, corresponent al darrer període Heian, caracteritzada per una tècnica descriptiva i elegant i per uns motius del tot seculars.
Els rotlles desplegables yamato-e constitueixen, per llurs perspectives aèries sobre habitatges sense teulada, un document inapreciable de l’arquitectura i els interiors japonesos
ablatiu | ablativa
Química
Dit dels plàstics i dels altres materials (ceràmiques, composts ceràmico-metàl·lics) utilitzats per a construir el revestiment dels coets i vehicles espacials i que es caracteritzen per absorbir, mitjançant llur piròlisi, fusió o vaporització, una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.
Llur destrucció serveix així per a la protecció tèrmica de les parts més interiors Els materials ablatius són sovint agregats de dos o més components
nimfeu
Art
A l’època hel·lenística i romana, construcció arquitectònica, de forma rectangular o el·líptica, o també absidal, amb fornícules i columnes, que en algunes ciutats de l’Àsia (Milet, Efes, Antioquia) i de Roma excel·lí per una veritable fastuositat escenogràfica.
Durant els períodes renaixentista i barroc, també reberen el nom de nimfeus les fonts monumentals —exteriors o interiors— de les grans villes a Tívoli, Frascati, Roma, etc
pinacòcit
Anatomia animal
Cadascuna de les cèl·lules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers, de les quals formen l’endoderma.
En els del tipus sícon entapissen l’exterior del cos i la cavitat gastral en els del tipus lèucon recobreixen solament les parets interiors de la cavitat gastral
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa