Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Erik Gunnar Asplund
Arquitectura
Arquitecte suec.
Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica Les obres més importants del seu…
Dieter Wellershoff
Literatura alemanya
Escriptor i crític literari alemany.
Combaté durant la Segona Guerra Mundial com a voluntari decisió que després rebutjà a l’exèrcit del Tercer Reich en una divisió cuirassada al front de l’est El 1944 fou ferit greument i, després d’uns quants mesos d’hospitalització i d’un any d’internament en un camp de presoners, es reintegrà a la vida civil i completà els estudis Després de graduar-se a la Universitat de Bonn, fou editor a l’editorial Kiepenheuer & Witsch KiWi de Colònia, on s’estabí Des del 1981 visqué exclusivament de la creació literària Els anys seixanta participà en les activitats del Grup 47 i fou impulsor de l’…
vals
Música
Dansa de metre ternari simple (quasi sempre 3/4), popular des del final del segle XVIII i sobretot durant el XIX, que es balla en parella segons un moviment de gir i translació.
Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també motiu de…
Montenegro 2014
Estat
Les negociacions d’adhesió de Montenegro amb la Unió Europea i l’OTAN van continuar a bon ritme A l’octubre, la UE va emetre un segon informe sobre la situació del procés d’adhesió de Montenegro en què es van donar indicacions per a continuar les reformes iniciades el 2010, especialment aquelles que es veuen més febles Aquestes reformes han d’estar destinades a reduir els alts nivells de corrupció i crim organitzat, impulsar l’entorn empresarial i la lluita contra l’atur, i enfortir la independència del poder judicial i altres plans d’acció en l’àmbit de la justícia Igualment, al setembre, a…
targeta
Full de cartolina que porta imprès o escrit un permís, una invitació, etc, o serveix d’etiqueta a una peça de roba, etc.
Patrice Chéreau
Música
Director de teatre i de cinema francès.
Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest…
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling

Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a la qual cal atribuir la migrada obra…
oremus
Cristianisme
En la missa llatina, invitació (‘preguem’) feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici i en altres ocasions.
Antoni Puig i Gairalt
Antoni Puig i Gairalt La fàbrica Myrurgia (1928-30), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…
Jean-Georges Noverre
Música
Ballarí, coreògraf i teòric francès.
Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el…