Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
Julio Oliver Cañadas
Rem
Remer.
S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i després competí amb el Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou cinc cops campió d’Espanya, aconseguí la medalla de bronze en esquif al Mundial juvenil 1978 i es proclamà quatre cops campió del món sub-21, en vuit amb timoner 1978, en dos sense timoner 1979, en quatre scull 1981 i en doble scull 1982 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense timoner 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986 Disputà set Campionats del…
Julio Palacios Martínez
Física
Físic aragonès.
Estudià a Barcelona, Madrid i Leiden i fou catedràtic de termologia a Madrid des del 1926 i també a Lisboa, on residí molt de temps Destacà pels seus treballs sobre física i, principalment, sobre la teoria de la relativitat especial d’Einstein El 1926 l’Institut d’Estudis Catalans publicà dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica , dirigida per E Terrades, el seu llibre Propietats dels gasos ultraenrarits Entre les seves altres obres, cal esmentar Física teórica 1931, Termodinámica 1958, Relatividad 1960 i Mecánica 1962
Julio María Sanguinetti
Política
Polític uruguaià.
Diputat pel Partido Colorado 1962-73, fou ministre d’indústria i comerç 1969-72 i d’educació i ciència 1972-73 Després del cop d’estat del 1973 es dedicà al periodisme polític i a activitats culturals i esportives Líder del seu partit 1981, negocià amb els militars una transició pacífica a la democràcia Primer president elegit democràticament després de la dictadura 1984-89, el 1994 ocupà de nou el càrrec Impulsà un pla d’estabilització de l’economia i el 1995 promogué l’entrada en vigor de Mercosur amb els seus homòlegs dels altres estats membres El 1996 convocà un referèndum, que guanyà,…
Julio Villar Gurruchaga
Esports nàutics
Alpinisme
Escalada
Alpinista, guia de muntanya i navegant basc.
Durant la dècada de 1960 feu ascensions a pics dels Pirineus i dels Alps Fou guia d’escalada als Alps fins que l’any 1966 patí un accident i deixà l’alpinisme Començà una aventura en solitari a bord d’un veler de 7 m d’eslora, el Mistral per donar la volta al món Sortí del port de Barcelona a l’abril del 1968 i arribà al port de Lekeitio a l’estiu del 1972, després de recórrer 38000 milles marines només amb vela Fou el primer navegant en solitari de l’Estat espanyol que aconseguí aquesta fita Fruit d’aquesta experiència publicà Eh, Petrel 1974 L’any 1974 participà en la primera expedició…
,
Julio García Gutiérrez
Pintura
Pintor.
Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment
Julio García Espinosa
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic cubà.
Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis
Julio Salinas Fernández
Futbol
Futbolista.
Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-94 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el Barça disputà 297 partits i marcà 141 gols Guanyà una Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1991-94, una Copa del Rei 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i dues Copes de la Generalitat 1990, 1992 Jugà 56 partits i marcà 22 gols amb la selecció espanyola Participà en tres Copes del Món 1986, 1990, 1994 i dues Eurocopes 1988, 1996 Formà part diverses vegades de la selecció d’Euskadi En retirar-se, passà a exercir de comentarista…
Julio Satorre Moxo
Natació
Nedador especialitzat en proves de llarga distància.
Membre del Club Natació Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya dues en 1500 m lliure 1955, 1957, una en 4 × 100 m estils 1959, cinc en 4 × 200 m lliure i dues de gran fons com a guanyador de la travessia del Port de Barcelona 1956, 1957 Fou recordista català de 800 m i 1500 m lliure dos cops en cada distància en 1955-57 També fou campió d’Espanya amb la selecció catalana, nedant els relleus 4 × 200 m lliure 1957, 1958 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1957
Julio Zarraluqui Villalba
Rugbi
Directiu de rugbi.
Es traslladà a viure a Barcelona el 1939 Presidí el Barcelona Universitari Club durant les dècades de 1950 i 1960 Consolidà el club tant en l’aspecte institucional com en l’esportiu Durant el seu mandat, el primer equip aconseguí un campionat de segona divisió estatal Fomentà les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació del club en gires per Europa També creà l’equip de veterans Al final dels anys seixanta inaugurà un local social situat a prop del Port de Barcelona L’any 1971 se centrà en el treball de base del club i creà l’equip juvenil
Julio Esteban Ascensión
Esport general
Dirigent esportiu.
Ocupà diversos càrrecs polítics del Movimiento a la província de Girona, entre els quals cal destacar el de delegat provincial d’Esports 1969 A través del Plan Nacional de Instalaciones Deportivas, plantejà per a la demarcació de Girona la creació de nou piscines, tretze pistes poliesportives, set gimnasos, setze pistes de tennis, cinc installacions per a l’atletisme, un refugi de muntanya, una installació per a rem i dues per a tir Entre els diversos plans d’ordenació territorial que redactà com a delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge, hi havia el que afectava el complex hivernal…