Resultats de la cerca

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o…

El 1846 passà als Plandolit, que el detingueren fins el 1876

La seva redacció definitiva és del segle II L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari kāvya Amb el Mahābhārata , formen part de la tradició smirti i gaudeixen d’autoritat religiosa La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma Fou traduït al català per C&A&Jordana Barcelona, 1932

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic

Hom no coneix detalls de la seva vida, altrament mitificada Entre les seves obres, culminació de la literatura sànscrita i de temàtica predominantment amorosa, es destaquen Meghaduta ‘El núvol missatger’, Malavikagmímitra Raghuramsa ‘La nissaga de Raghu’ i, sobretot, Abhijńasakuntala —coneguda pel nom de l’heroïna Sakúntala i traduïda al català per CA Jordana 1927 i BVallespinosa 1970— i el drama Vikramórvasi traducció catalana de Pere i Joan Coromines, 1970

Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial

El seu patronat estava format per Joaquim Sabaté, Pere Mir, Joan Juanet i Salvador Sarrà Els promotors foren Joan Oliver i Xavier Benguerel Publicà set llibres i un opuscle en català Cal destacar-hi les Elegies de Bierville , de Carles Riba, Llunyania , de Carner, El llibre del sentit , de Josep Ferrater i Móra i obres de Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver, i C A Jordana L’editoral tancà en tornar Oliver i Benguerel a Catalunya

El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó

Estudià enginyeria aeronàutica a Grècia 1969 i al Regne Unit 1982, i administració pública als EUA 1987 Des del 1992 ocupà càrrecs a la Força Aèria jordana, i el 1994 en fou nomenat cap Membre del consell d’administració de la International Air Transport Association IATA 1995-98, presidí aquest organisme entre el 1997 i el 1998 Ministre de Transports 2001-03, el 2004 fou nomenat cap de l’autoritat de la zona econòmica especial d’Al-Àqaba Fou primer ministre 2007-09