Resultats de la cerca

Del 1465 al 1468 residí a Mallorca per motius de salut, segons confessió pròpia Fou entès en medicina i filosofia i actuà de dayyan juntament amb els seus germans Aharon i Šim'on És autor de 150 respostes a qüestions de dret jueu, importants, especialment, pel seu punt de vista sobre el judaisme dels conversos

El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel

L’orientalística comprèn els pobles de la costa septentrional de l’Àfrica, Egipte, Etiòpia, Turquia i tots els pobles asiàtics, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó Es divideix en branques que comprenen grups més homogenis de matèries semitística, turcologia, sinologia, etc Hi ha també divisions de caràcter més religiosocultural que no pas lingüístic judaisme, islamologia, etc

Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267

De família jueva benestant establerta a Egipte, cresqué i s’educà en la comunitat francòfona cairota De molt jove adquirí un gran coneixement dels poetes simbolistes francesos, especialment Baudelaire i Mallarmé i, més endavant, Paul Éluard i Max Jacob , amb qui tractà epistolarment durant uns quants anys A la Segona Guerra Mundial fou traslladat a Palestina pels anglesos Acabada la guerra tornà a Egipte i es dedicà a treballs editorials i collaborà, entre d’altres, a la Nouvelle Revue Française El 1956 la crisi de Suez forçà la seva marxa d’Egipte i el seu establiment a França, on es…

Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià

D’origen jueu, fou obligat a abjurar públicament el judaisme i executat per la inquisició El 1733 estrenà la seva primera obra Vida do Grande DQuixote de la Mancha e do gordo Sancho Pança Inspirant-se en les farses de Gil Vicente, conreà un teatre satíric de caràcter popular La seva obra cabdal, As Guerras do Alecrim e da Mangerona , fou estrenada el 1737

El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme