Resultats de la cerca

Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als mateixos temes…

Determinà el moviment orbital dels sistemes dobles de Sírius i Proció Participà en la confecció de la Bonner Durchmusterung Aprofità l’oposició de l’asteroide Victoria 1889 per fer una determinació molt precisa de la distància al Sol

Estudià la nutrició de les plantes, la influència de la llum, la clorofilla i també l’heliotropisme i el geotropisme És autor d’un Lehrbuch der Botanik 1868

Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies

Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…

L’any 1917 descobrí un tractament de la paràlisi general progressiva a base de la inoculació de Plasmodium malariae Aquesta terapèutica guariment d’una malaltia amb la producció controlada d’una altra resultà molt més efectiva que no pas els productes a base d’arsènic i bismut, ineficaços en aquella forma de sífilis tardana El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de medicina per aquests mèrits

Vida Nascut en una família de parla sueca, fou batejat com a Johan Julius Christian, però en el seu període d’estudiant a Berlín adoptà la forma francesa del primer nom El seu pare morí quan ell tenia dos anys, i Jean i els seus germans tots els quals mostraren bones aptituds per a la música foren educats per la mare i una àvia Feu els estudis a la primera escola on s’ensenyà la llengua finesa, que aprengué durant l’adolescència S’inicià en la composició a deu anys, i el 1879 començà a estudiar violí de manera sistemàtica amb Gustav Levander Abans d’ingressar a la universitat…

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions, fou retirada d’…

Durant la seva infantesa començà a estudiar piano, orgue i composició Més tard cursà teologia i filologia clàssica a la Universitat de Göttingen 1860-64 Un dels musicòlegs més importants de la darreria del segle XIX, fou excepcionalment actiu com a investigador, pedagog, escriptor i editor S’interessà per gairebé tots els períodes de la història de la música i és especialment notable la seva biografia de JS Bach en dos volums publicats a Leipzig, el primer el 1873 i el segon el 1892 Fou membre fundador de la publicació "Vierteljahrsschrift für Musikwissenchaft" 1885 i destacat collaborador de…

Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels gasos