Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Silvio D’Amico
Literatura
Teatre
Escriptor i crític dramàtic.
Llicenciat en jurisprudència, treballà al ministeri d’ensenyament Fou professor d’història del teatre a la Scuola di Recitazione 1923 Formà part de l’equip de redacció del diari “L’Idea Nazionale”, i fundà les revistes “Scenario” i “Rivista italiana del dramma” Fundà l' Enciclopedia dello spettacolo 1954-68
Domènec Call i Franquesa
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona Publicà una sèrie d’articles en el Diario de Barcelona , reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona 1878
Jaume Cots i Gorchs
Dret
Jurista.
Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1931 i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya 1932 Publicà texts de dret romà i medieval Consuetudines Dioecesis Gerundensis , 1929 Les “Consuetuds” d’Horta , 1931 Textos de dret rossellonès, 1932 i la versió catalana del Corpus Iuris Civilis 1933
Josep Maria Planas i Casals
Història del dret
Jurista.
Germà de Manuel Planas i Casals Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i degà de la facultat de dret Dirigí la Revista de Jurisprudencia de Cataluña , fou diputat pel partit conservador i, a part els treballs jurídics, pronuncià un discurs universitari de caràcter polític, La evolución del socialismo contemporáneo 1902
Francisco José Urrutia
Història
Polític i diplomàtic colombià.
Ministre d’afers estrangers 1909-13 i 1914, signà el tractat Urrutia-Thompson 1914 amb els EUA, que acordà la separació de Panamà Fou ministre plenipotenciari a Bolívia, Espanya i Suïssa En 1920-26 fou representant de Colòmbia a la Societat de Nacions, i en presidí el consell Publicà diverses obres sobre jurisprudència americana
Instituto de España
Organisme de l’Estat espanyol constituït per decret de 8 de desembre de 1937.
És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid
Laylà Ba‘albakī
Literatura
Escriptora libanesa de llengua àrab.
Educada en el si d’una família xiïta tradicionalista, estudià jurisprudència musulmana i visqué a París com a alumna de l’escola de llengües orientals Les seves novelles Anā ahyà ‘Jo visc’, 1958 i al-Aliha al-mamsuḫa ‘Els déus monstres’, 1963 han constituït un reflex de l’intent d’alliberament de la dona àrab
lleialtat institucional
Dret
Principi propi d’alguns estats compostos pel qual una administració, en exercici de les seves competències, no pot perjudicar l’exercici de les competències per part d’una altra administració.
Es troba inspirat en el principi de lleialtat federal Bundestreue que defineix les relacions entre la Federació i els estats membres de la República Federal Alemanya A l’estat autonòmic espanyol aquest principi es trobava reconegut per jurisprudència del Tribunal Constitucional Fou incorporat a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 en l’article 3
Prohibició a les empreses d’espiar el correu electrònic dels empleats
El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència a favor d’un ciutadà romanès que el 2008 va ser acomiadat després que es comprovés que enviava correus privats des de l’ordinador de l’empresa, a la qual va denunciar per violació de la privacitat La sentència estableix jurisprudència per als quaranta-set estats membres del Consell d’Europa
principis generals del dret
Dret
Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
A l’Estat espanyol són una font subsidiària del dret privat i d’algun sector del públic no pas, però, del penal, sempre que no existeixi una llei o un costum adients amb el cas La jurisprudència especifica que només són vàlids si han estat recollits en una llei, regla o sentència del tribunal suprem aforisme, regulae iuris