Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Gelímer
Història
Rei vàndal (530-34).
Destronà Hilderic, aliat dels romans, i es coronà el 530 L’emperador Justinià envià contra ell el general Belisari, que el derrotà a Tricanarum 534 Darrer rei vàndal al nord d’Àfrica, rebé en compensació grans dominis a Galàcia
Niš
Ciutat
Ciutat de Sèrbia, Iugoslàvia, vora el riu Nišava meridional.
Important nucli industrial i centre comercial indústries tèxtils, alimentàries, electrotècniques, de mobles etc, és coneguda també pels seus tapissos Correspon a l’antiga Naissus romana, on nasqué Constantí I Destruïda pels huns i els àvars, fou reconstruïda per Justinià I
Irneri
Història del dret
Jurista italià.
Conegut també per Warneri o Guarneri , fou professor de dret a Roma Estudià el corpus de Justinià, féu del dret una ciència autònoma i donà origen a l’escola dels glossadors Entre les seves obres es destaca la Summa codicis
les Decretals
Dret canònic
Recull de decretals fet per Ramon de Penyafort per encàrrec del papa Gregori IX el 1234.
Hom hi afegí aviat les de Bonifaci VIII 1298 i les de Climent V 1314, que, juntament amb el Decret de Gracià s XII, formaren el nucli del Corpus Iuris Canonici , parallel al nucli de Justinià del Corpus Iuris Civilis
Teodat
Història
Rei dels ostrogots (534-536).
Nebot de Teodoric el Gran, es casà amb la seva filla Amalasunta, la qual l’associà al tron 534 L’any següent la féu assassinar L’emperador Justinià envià contra ell Belisari, que el derrotà 535 Fou derrocat i mort per Vitigès
millarès
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent introduïda per Constantí el Gran, corresponent a 1/1 000 part de la lliura d’or (d’aquí el seu nom) i a 1/14 part del sòlid d’or.
Passà a ésser la unitat de la moneda d’argent bizantina Amb Justinià I el seu pes augmentà de manera que 12 feien el sòlid Més endavant el valor encara varià segons les diferents relacions or-argent Com a moneda desaparegué al s XI
preceptes del dret
Història del dret
Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural.
Vàlids per a tothom i per a totes les èpoques, Justinià els resumí, en les seves Institucions, en els tres següents honeste vivere , alterum nom laedere i suum cuique tribuere ‘viure honestament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que li pertoca’
Àkhila I
Història
Rei visigot (549-554) elegit pels nobles a Barcelona.
Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren
Matilde de Canossa
Història
Comtessa de Toscana, descendent d’una família llombarda noble.
Sostingué la causa papal en la lluita de les Investidures El seu castell de Canossa fou l’escenari de la humiliació de Canossa , de l’emperador Enric IV davant Gregori VII 1077 Dona d’una gran cultura, tingué cura de l’edició de les Pandectes de Justinià
Vigili
Cristianisme
Papa (537-555).
Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la…