Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
paràfisi
Botànica
Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o de gàmetes.
Les paràfisis es troben en els conceptacles d’algunes feofícies, en l’himeni dels fongs, en els ascocarps dels líquens i en els anteridis i arquegonis de les molses
orcinol
Química
Substància cristal·lina incolora, de sabor dolç intens, que es fon a 107°C.
S'oxida lentament per l’acció de l’aire, adquirint una coloració vermella Hom l’obté per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens És emprat en medicina
Simon Schwendener
Botànica
Botànic suís.
Fou professor a Basilea, Tübingen i Berlín Féu recerques sobre els teixits vegetals i especialment sobre els líquens, i reeixí a demostrar que eren composts d’algues i fongs
Erik Acharius
Botànica
Metge i botànic suec.
Fou deixeble de Linné i un dels iniciadors de l’estudi científic dels líquens amb les obres Lichenographiae Sueciae Prodromus 1798, Lichenographia Universalis 1804 i Synopsis methodica Lichenum 1814
La micota, la flora i el poblament vegetal de la tundra
Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la península de…
William Nylander
Botànica
Liquenòleg suec d’origen finlandès.
Els seus treballs Observata Lichenologica in Pyrenaeis Orientalibus 1873 i Lichenes Pyrenaeorum Observatis Novis 1891 representen la primera aportació d’importància al coneixement dels líquens dels Països Catalans, ja que n'hi descriu diverses espècies noves
Elias Magnus Fries
Botànica
Botànic suec.
Fou superintendent del museu de la Universitat d’Uppsala Les seves obres són bàsiques per a la classificació dels bolets i els líquens, i cal destacar-ne Systema micologicum 1821-29 i Lichenographia europaea reformata 1838
Jean-Baptiste Édouard Bornet
Botànica
Ficòleg.
Defensà l’opinió de Simon Schwendener segons la qual els líquens són constituïts per la simbiosi d’una alga i d’un fong És autor d' Études phycologiques 1878 i de Révision de Nostocacées hétérocystées 1886-88
Fongs i biodeterioració del patrimoni artístic
Dirina massiliensis vista al microscopi estereoscòpic Josep Girbal L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cellulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen les conseqüències negatives que…