Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
indicador ecològic
Ecologia
Organisme la presència del qual indica l’existència d’unes condicions determinades de clima, sòl, temperatura, pol·lució, etc, d’una regió o hàbitat.
Així, la presència de líquens indica absència de pollució per òxids sulfurosos l’estat de les fulles dels gladiols indica la presència i fins la concentració de fluorurs, etc
orcinol
Química
Substància cristal·lina incolora, de sabor dolç intens, que es fon a 107°C.
S'oxida lentament per l’acció de l’aire, adquirint una coloració vermella Hom l’obté per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens És emprat en medicina
paràfisi
Botànica
Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o de gàmetes.
Les paràfisis es troben en els conceptacles d’algunes feofícies, en l’himeni dels fongs, en els ascocarps dels líquens i en els anteridis i arquegonis de les molses
Erik Acharius
Botànica
Metge i botànic suec.
Fou deixeble de Linné i un dels iniciadors de l’estudi científic dels líquens amb les obres Lichenographiae Sueciae Prodromus 1798, Lichenographia Universalis 1804 i Synopsis methodica Lichenum 1814
Simon Schwendener
Botànica
Botànic suís.
Fou professor a Basilea, Tübingen i Berlín Féu recerques sobre els teixits vegetals i especialment sobre els líquens, i reeixí a demostrar que eren composts d’algues i fongs
Fongs i biodeterioració del patrimoni artístic
Dirina massiliensis vista al microscopi estereoscòpic Josep Girbal L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cellulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen les conseqüències negatives que…
Les dotideals
Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i…
Els estudis micològics i liquenològics
Els orígens i el desenvolupament de la micologia i la liquenologia Els primers grans reformadors de la botànica atorgaren a les criptògames una importància només marginal En la sistemàtica creada per Carl von Linné Råshult 1707 - Uppsala 1778 en «Species plantarum» 1753, el conjunt de les criptògames era inclòs en una sola de les 24 classes de què constava, anomenada Cryptogamia és a dir, d’òrgans reproductors invisibles La majoria dels fongs eren inclosos al gènere Agaricus , i els pocs líquens coneguts eren considerats espècies del gènere Lichen Però, posteriorment, les…
William Nylander
Botànica
Liquenòleg suec d’origen finlandès.
Els seus treballs Observata Lichenologica in Pyrenaeis Orientalibus 1873 i Lichenes Pyrenaeorum Observatis Novis 1891 representen la primera aportació d’importància al coneixement dels líquens dels Països Catalans, ja que n'hi descriu diverses espècies noves
Elias Magnus Fries
Botànica
Botànic suec.
Fou superintendent del museu de la Universitat d’Uppsala Les seves obres són bàsiques per a la classificació dels bolets i els líquens, i cal destacar-ne Systema micologicum 1821-29 i Lichenographia europaea reformata 1838