Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Santa Cecília del Tarròs (Tornabous)
Art romànic
El petit poble del Tarròs és situat en un enclavament separat del sector principal pel terme d’Agramunt Aquest indret és conegut des de l’any 1080, en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de laFuliola, que limitava a llevant amb els termes del Tarròs La parròquia de Santa Cecília, però, no és documentada fins més tard Inclosa dins la diòcesi d’Urgell, hom sap que el rector del Tarròs contribuí amb 16 sous a la dècima recaptada en el bisbat urgellità l’any 1391 Del primitiu edifici de l’…
Esglésies de l’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Santa Maria d’Agramunt Sant Ot d’Agramunt Sant Salvador o Sant Vicenç d’Almenara Sant Llorenç de Mafet Sant Roc de la Donzell Sant Salvador de Rocabertí Sant Jaume de Montclar Anglesola Sant Pau d’Anglesola Santa Creu d’Anglesola Santa Maria d’Anglesola Santa Trinitat d’Anglesola Sant Pere de Paganell Santa Maria de Montargull Belianes Sant Jaume de Belianes Església de Castellsalvà Sant Agustí d’Eixaders Bellpuig Sant Nicolau de Bellpuig Santa Maria del castell de Bellpuig Sant Bartomeu de Bellpuig Sant…
Església de Montalé (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El lloc de Montalé es troba al peu del camí de laFuliola Actualment tan sols hi ha una casa habitada El lloc, com els altres indrets propers, fou conquerit vers el darrer quart del segle XI pels comtes d’Urgell, i poc després fou donat al bisbe i al capítol d’Urgell L’única referència de la seva antiga església, de la qual es desconeix el titular, data de l’any 1391, quan el “ rector de Montale ” contribuí amb 10 sous a la dècima papal collectada en aquell any a la diòcesi d’Urgell Posteriorment, el 1431, el prelat…
Castell del Tarròs (Tornabous)
Art romànic
Aquesta castell, ara desaparegut, era situat al poble del Tarròs, que és al nord-oest del cap de municipi L’indret és conegut des del 1080, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de laFuliola, que limitava a llevant amb els terminos Tarroci Tot i que nombroses escriptures del segle XII esmenten també el terme del lloc, cal esperar fins el 1381 per trobar la primera referència documental del seu castell, quan consta que pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília Santa Cilia i tenia 3 focs Possiblement es…
Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer es degué construir al principi del segle XII, una vegada conquerida la ciutat de Balaguer i el seu terme Vallfogona era un lloc de l’antic terme de la ciutat de Balaguer De fet, durant molt temps l’església de Vallfogona constarà com a subjecta a la parròquia de Santa Maria d’Almatà, de Balaguer, més tard traslladada a Santa Maria Major La notícia més antiga sobre aquest temple és del 1163, en un judici i una convinença establerts entre el bisbe Bernat Roger i els canonges d’…
Ivars d’Urgell
L’església parroquial d’Ivars d’Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…
Montalé
Caseria
Caseria (267 m alt.) del municipi d’Ivars d’Urgell, al NE de la vila, camí de la Fuliola i del Tarròs.
Estigué unit a Montsuar Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat
l’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…
Vilatge del tossal de Santa Llúcia (Agramunt)
Art romànic
Situació Estructura d’una antiga cabana o cort, única part excavada d’aquest desaparegut vilatge medieval ECSA-JR González El tossal on hi havia els vestigis d’aquest vilatge anorreats fa pocs anys— és una petita elevació que fa de contrafort meridional de la serra d’Almenara, al nord-oest del petit poble d’Almenara Alta Mapa 33-14 360 Situació 31TCG377238 Per a arribar al jaciment des d’Agramunt, cal prendre la carretera que va a Tornabous Un cop passat el coll de la serra d’Almenara cal seguir endavant fins arribar prop del canal d’Urgell i el poble d’…
Tornabous
Tornabous
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…