Situació
Estructura d’una antiga cabana o cort, única part excavada d’aquest desaparegut vilatge medieval.
ECSA-J.R. González
El tossal on hi havia els vestigis d’aquest vilatge anorreats fa pocs anys— és una petita elevació que fa de contrafort meridional de la serra d’Almenara, al nord-oest del petit poble d’Almenara Alta.
Mapa: 33-14 (360). Situació: 31TCG377238.
Per a arribar al jaciment des d’Agramunt, cal prendre la carretera que va a Tornabous. Un cop passat el coll de la serra d’Almenara cal seguir endavant fins arribar prop del canal d’Urgell i el poble d’Almenara Alta. Cal agafar llavors un camí en direcció a ponent que va gairebé paral·lel al canal. A uns 2 km i a la vista d’un mas de pedra, cal remuntar l’elevació per arribar al jaciment, ara completament destruït.
Vestigis del vilatge
El tossal de Santa Llúcia va ser triat com a lloc d’hàbitat en dos moments, al darrer període de l’edat del bronze i en època medieval, des de les acaballes del segle XI fins abans del segle XV. Existeix la tradició al veí poble de la Fuliola que el poble vell era precisament al tossal de Santa Llúcia, lloc que mantingué el nom de la patrona d’aquella localitat.
El jaciment del tossal de Santa Llúcia va desaparèixer com a conseqüència dels treballs d’adequació del tossal com a terra de conreu. Abans de la destrucció quasi total del jaciment l’any 1981, es podien distingir al cim restes de murs i d’una construcció cilíndrica excavada al terra, amb paret de carreus ben escairats i que ben bé podria tractar-se d’una sitja. Malauradament res d’això es va poder estudiar. Després d’un llarg procés judicial s’autoritzà a finalitzar l’adequació del tossal com a terra de conreu. L’any 1985, prèviament a la finalització del projecte agrícola, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya endegà una actuació d’urgència i encomanà a la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs la prospecció del vessant oriental del jaciment, única part que restava intacta.
Els treballs, portats a terme per D. Serra i el sotasignant, permeteren localitzar una petita estructura rectangular de 5 m × 4 m. Solament es conservaven els basaments de maçoneria dels murs de tàpia, de mig metre d’amplada; l’entrada era al costat meridional de l’angle sud-est; la coberta probablement era de tipus vegetal i el terra era d’argila per tal de regularitzar el sòl natural, que tenia un desnivell de mig metre perquè la construcció era emplaçada gairebé a la part final del pendent del tossal.
Part d’una olla globular de ceràmica de pasta reduïda va permetre datar el darrer moment d’aquella edificació al final del segle XIII o els primers anys del segle XIV. Per la seva senzillesa i disposició correspondria a una cabana o corral situat al peu del poblat, sense cap relació directa amb alguna estructura de l’hàbitat principal, que, com ja hem esmentat, no s’ha pogut estudiar.
Bibliografia
- Serra-González, e.p.