Resultats de la cerca

De tendència illustrada, fou president del tribunal de subsidis i director de la Biblioteca reial Protegí l’Enciclopèdia, treballà per la liberalització de la censura i s’adherí a les queixes contra l’augment dels imposts, motiu pel qual el 1771 caigué en desgràcia Tornà a l’activitat política amb l’equip de Turgot, com a secretari de la Reial Casa 1775 Intentà de millorar el règim penitenciari, però es retirà davant l’oposició amb què topà el programa reformista de Turgot Exiliat, el 1792 tornà al servei de Lluís XVI, el qual defensà davant la Convenció Morí executat

El Consell de Ministres aprova el decret de reforma del sector de l’estiba La reforma, que imposa una liberalització, és el resultat de la nova legislació europea, l’incompliment de la qual comporta multes Els treballadors del sector s’hi oposen i convoquen un seguit de vagues, que desconvoquen tres vegades al març, quan l’executiu posposa l’aprovació del decret El 16 de març, el Congrés dels Diputats rebutja per majoria el projecte de llei El dia 30, patronal i sindicats arriben a un acord per a subrogar els llocs de treball existents, però el Govern del PP no ho accepta perquè sosté que…

A Catalunya tingueren una activitat notable Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme, iniciaren un moviment subversiu guerra dels Malcontents , que fracassà 1827 Reorganitzats pel comte d’Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïen tiranies locals a sou dels ajuntaments El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII 1833 permeté de…

El seu naixement, lligat a una política de control estricte del comerç exterior, responia a la situació creada per la Guerra Civil Espanyola i per la crisi econòmica mundial i substituïa el Comité de Moneda Extranjera creat, durant la guerra, a la zona no republicana Adscrit al ministeri d’indústria i comerç, el IEME practicà, fins el 1959, una política de control dels canvis la qual cosa produí l’aparició d’un mercat negre de divises estrangeres amb motiu de la liberalització del comerç exterior, la seva activitat es reduí a la compra i venda de divises Dissolt el 1973, les seves funcions…

Representants dels sindicats i de la patronal Anesco, la principal empresa espanyola de l’estiba, signen un acord que posa fi a cinc mesos de vagues intermitents El conflicte va sorgir amb la reforma del sector exigida per la Unió Europea, que instava a la seva liberalització Els sindicats s’hi oposaven perquè, segons ells, no garantia la continuïtat dels llocs de treball El decret llei de l’estiba va ser aprovat el 18 de maig al Congrés dels Diputats El 13 de juliol, el Tribunal de Justícia Europeu d’Estrasburg imposa a l’Estat espanyol una multa de 3 milions d’euros pel retard de dos anys i…

Graduat en dret a l’École Nationale d’Administration, fou membre del consell d’administració de l’ORTF 1967-68, conseller tècnic del gabinet de GPompidou 1966-68 i membre del Consell d’Estat 1984-93 Executor de la política de reprivatitzacions com a ministre d’economia del govern de JChirac 1968-88, en vèncer la coalició de centredreta RPR-UDF en les eleccions legislatives del març del 1993, fou nomenat primer ministre, retornà a la “cohabitació” amb F Mitterrand, i afavorí la liberalització de l’economia Després de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalició J Chirac en les eleccions…

Estudià dret a la Universitat de Malta i exercí com a advocat des del 1959 Al principi dels anys seixanta ingressà al Partit Nacionalista, pel qual fou diputat des del 1969 i en fou nomenat president el 1977 En 1987-96 fou primer ministre Impulsà una liberalització econòmica de resultats notables, i la renovació d’infraestructures Novament cap de govern el 1998 i confirmat en el càrrec el 2003, promogué l’ingrés de Malta a la UE, que tingué lloc l’1 de maig de 2004 Al febrer d’aquest mateix any dimití la presidència del partit i al març del 2004 cedí el càrrec de cap de govern A l’abril fou…

Estudià filosofia a Còrdova Ingressà al cos de comptadors de la marina i collaborà amb Patiño en la reconstrucció de l’armada El 1733 anà a Itàlia com a intendent de l’exèrcit del duc de Montemar i el 1737 fou nomenat intendent d’Aragó A partir del 1741 fou secretari de finances, i després, de marina, d’Índies i de guerra Afavorí la política d’expansió a Itàlia, i, en el govern interior, l’aplicació de les doctrines mercantilistes i una certa liberalització del comerç amb Amèrica Exposà les seves idees sobre política econòmica en diverses obres, entre les quals Nuevo sistema de…

El 1929 s’afilià al partit comunista, i fou empresonat pels nazis 1935-45 Acabada la Segona Guerra Mundial i creada la RD Alemanya esdevingué membre del comitè central 1946, del politburó 1958, primer secretari 1971-76 i secretari general del partit 1976 L’any 1976 fou nomenat president del consell d’estat Polític pragmàtic, endurí el règim després d’uns anys de liberalització moderada, però al mateix temps intensificà les relacions econòmiques amb el món capitalista i afavorí un acostament a la República Federal d’Alemanya El 1989 dimití tots els seus càrrecs oficials i fou expulsat del…

Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys vuitanta i, amb…