Resultats de la cerca

Fundà els setmanaris La Actualidad , després El Distrito , i, el 1905, La Crónica de Valls , on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons , i aclarí errors històrics, especialment sobre les esquadres de Catalunya Fou diputat provincial i alcalde 1906-09 de Valls Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…

Estudià a Corfú i a Alemanya, on rebé una sòlida formació de literat i de filòleg Amic de Diónisos Solomós i partidari de la llengua popular, féu traduccions importants, i deixà una obra poètica publicada pòstumament, el 1915 amb sonets harmoniosos, d’un to melangiós i nostàlgic Morí combatent els turcs en la primera guerra balcànica

S'autoconsiderà sempre més polític que literat, i participà en els avatars històrics del seu temps Del conjunt de la seva obra hom destaca els poemes didàctics i moralitzants, que són una prova de la seva integritat política Escriví una Representación del Nacimiento de Nuestro Señor , primera mostra coneguda de drama litúrgic des de l' Auto de los Reyes Magos

Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat

Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Publicà poemes i un recull de prosa, i fou premiat als jocs florals Des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’illa de Mallorca N’aplegà més de 50000, especialment cançons curtes, però també cançons narratives com les balades i les codolades No n’elaborà, però, cap notació melòdica El resultat de la seva tasca són els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca 1966-74 i el llibre El cançoner popular de Mallorca 1960, que és una interessant descripció del seu treball…

Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines

D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…

Milità en les forces del duc de Borgonya Secretari de Pierre de Brézé, a França Des del 1446 formà part de la casa ducal, i el 1455 fou nomenat cronista de Borgonya Fou capdavanter d’una escola literària borgonyona D’esperit independent, realista i observador, escriví la Chronique des Ducs de Bourgogne 1419-74, una de les millors del seu temps, Le Lyon Rampant, on qualificà Lluís XI de França amb un adjectiu que féu fortuna “aranya”, Le dit de vérité, Miroir de la Mort , entre altres obres polítiques i poètiques

Deixeble de Galileu i de Torricelli, fou secretari de l’Accademia della Crusca, on collaborà en la tercera edició del Vocabolario Escriví obres científiques sobre Saturn, la invenció de les ulleres, etc, Prose fiorentine 1661, Vite dei pittori antichi 1667, alguns escrits dramàtics i Discorso dell’obbligo di ben parlare la propria lingua 1657, la seva obra més important